Si, tens raó, afortunadament i pel bé de tots aquesta assemblea nacional va ser molt profitosa i no va haber-hi crispació, cosa que des del meu punt de vista és imprescindible. La militància hem de ser conscients que malgrat no pensem al 100% igual tenim més coses en comú que no pas ens separen. I encara que no en poguessim veure tenim una gran responsabilitat envers el país i estem moralment obligats/des a treballar plegats.
I sobre el tema de les xarxes Joan, si que estic d'acord en que aquest "conglomerat" ha de ser la base de la CUP però des del meu punt de vista en les grans àrees metropolitanes es fa difícil vertebrar i difondre un discurs d'arrelament i subversió. Al menys més enllà d'uns pocs exemples la ciutadania està totalment desconnectada del nostre discurs i àrea d'influència. Si volem trencar el cicle de marginalitat que arrosseguem des de fa dècades hem de trobar mecanismes per arribar a la gent i arrossegar-ne una part (no oblidem que el nostre llindar de representativitat difícilment superarà mai el 7-8% de la societat catalana).
A Barcelona mateix (ja no dic Badalona, Hospitalet....) els col·lectius que existeixen tenen un nivell d'incidència molt petit( a part que algunes plataformes són molt inestables i estan controlades per grupuscles sectaris o directament pels aparells d'alguns partits de poder) i l'EI mitjançant la CUP pot esdevenir un referent de masses en clau nacional, social, ambiental...capaç d'aglutinar voluntats i plantar cara a l'estat que ens oprimeix com a poble. Amb això no vull dir en absolut que ens aboquem a estratègies electorals irreflexivament, només vull dir que el nostre país és molt complexe i les realitats territorials són dispars i per tant el discurs i l'estratègia no és homogènia arreu.
També sóc del parer que a l'EI tenim una certa por a decepcionar a la gent, que la nostra acció política no estigui a l'alçada. Però penso que hem de ser valents i assumir la realitat, segur que ens equivocarem i errarem tot sovint, per això es tracta de que no errem sols sinó que la "xarxa", el conjunt de la militància participi de la dinàmica i ens equivoquem junts si cal
I sobre el tema de les xarxes Joan, si que estic d'acord en que aquest "conglomerat" ha de ser la base de la CUP però des del meu punt de vista en les grans àrees metropolitanes es fa difícil vertebrar i difondre un discurs d'arrelament i subversió. Al menys més enllà d'uns pocs exemples la ciutadania està totalment desconnectada del nostre discurs i àrea d'influència. Si volem trencar el cicle de marginalitat que arrosseguem des de fa dècades hem de trobar mecanismes per arribar a la gent i arrossegar-ne una part (no oblidem que el nostre llindar de representativitat difícilment superarà mai el 7-8% de la societat catalana).
A Barcelona mateix (ja no dic Badalona, Hospitalet....) els col·lectius que existeixen tenen un nivell d'incidència molt petit( a part que algunes plataformes són molt inestables i estan controlades per grupuscles sectaris o directament pels aparells d'alguns partits de poder) i l'EI mitjançant la CUP pot esdevenir un referent de masses en clau nacional, social, ambiental...capaç d'aglutinar voluntats i plantar cara a l'estat que ens oprimeix com a poble. Amb això no vull dir en absolut que ens aboquem a estratègies electorals irreflexivament, només vull dir que el nostre país és molt complexe i les realitats territorials són dispars i per tant el discurs i l'estratègia no és homogènia arreu.
També sóc del parer que a l'EI tenim una certa por a decepcionar a la gent, que la nostra acció política no estigui a l'alçada. Però penso que hem de ser valents i assumir la realitat, segur que ens equivocarem i errarem tot sovint, per això es tracta de que no errem sols sinó que la "xarxa", el conjunt de la militància participi de la dinàmica i ens equivoquem junts si cal