Phil de Vient |
dimarts, 25 d'abril de 2006 | 17:36h
Un poc tard, el comentari, però cert: no és tant la qualitat sonora del disc com la inexistent postproducció que consentix eixos tallons entre cançó i cançó. Això -i per què hem pagat bo per roín- ens ho deuria explicar Paco Muñoz (artífex de l'edició), al qual se li podria perdonar la deficiència del producte per l'amistat que l'unia amb Ovidi i per l'interés documental de l'edició; ídem amb Toni Miró, artífex de la portada i d'una mediocre sèrie plàstica sobre l'artista alcoià. I ja estem perdonant massa coses...
Un poc tard, el comentari, però cert: no és tant la qualitat sonora del disc com la inexistent postproducció que consentix eixos tallons entre cançó i cançó. Això -i per què hem pagat bo per roín- ens ho deuria explicar Paco Muñoz (artífex de l'edició), al qual se li podria perdonar la deficiència del producte per l'amistat que l'unia amb Ovidi i per l'interés documental de l'edició; ídem amb Toni Miró, artífex de la portada i d'una mediocre sèrie plàstica sobre l'artista alcoià. I ja estem perdonant massa coses...