joangrau |
dimarts, 30 de desembre de 2008 | 20:22h
Introduïr una mica de caos a l'ordre, subtil, però no per això menys desconcertant. Trencar la codificada monotonia quotidiana. Esmorteïr el crac per poder suportar l'espetec. Trobar la manera de dir sense dir, fer sense fer. Sovint les coses no són el que semblen ni semblen el que són, i, podé, ens ne'm adonat massa tard. Però què és tard i què és d'hora quan l'ordre i el caos juguen a fer i amagar?
subtil, però no per això menys desconcertant.
Trencar la codificada monotonia quotidiana.
Esmorteïr el crac
per poder suportar l'espetec.
Trobar la manera de dir sense dir,
fer sense fer.
Sovint les coses no són el que semblen
ni semblen el que són,
i, podé, ens ne'm adonat massa tard.
Però què és tard i què és d'hora
quan l'ordre i el caos
juguen a fer i amagar?