Ell mateix va deixar escrit
x |
dimarts, 30 de desembre de 2008 | 19:47h
que tenia la riquesa de no voler-se fer ric. I va assenyalar els tres camins que tenim els qui ens hem llençat per aquests tiranys de mala petja: donar la raó als qui manen; lluitar contra ells; marginar-se. No voler hipotecar les teves paraules té un preu, i el pagam. El que m'indigna és que els de l'altre bàndol no en tenen prou de donar encens a l'amo, i són els qui realment et lleven d'enmig, per conservar la seva pròpia botiga. Per exemple: les tres novel·les que han sortit publicades aquí mateix (una de les quals vaig estar 14 anys per escriure-la) han concursat a premis que gent que publica els seus escrits als costat dels meus aquí a Vilaweb han declarat deserts. Jo estic conforme que guanyi un altre: però que una novel·la com Una altra vida no guanyi, a Mallorca, un premi que es declara desert, això explica moltes coses. Potser que fins i tot expliqui com és que no podem treure el carro de cap manera els catalans. Mira què et dic. Desanimar la gent que treballa amb honestedat i amb ambicició i volent-se superar i tot això, no li pot reportar molta glòria a cap nació. Aposta jo no vull saber res de cap polític ni crec res de ningú. I jo mostr els papers, vull dir que es poden consultar. Hi ha molts de fantasmes menjacatalans. Ah, aquesta n'es una altra: jo no n'he renegat mai de la catalanitat. Mai. Creus que si hagués escrit en forastero, prèvia cita amb el cirurgià estètic, ja m'haurien donat el Planeta i no sé quants de programes de TV? Està tot ple de merda. Em fa pena que embrutin el meu país de tanta de merda. Aposta et dic: si ara mateix m'oferien la independència d'aquells altres però sense canviar els polítics que tenim, diria: 'no, gracias'
