imatges de Brossa
theoreia |
dimarts, 30 de desembre de 2008 | 18:19h
va haver un temps que si Barcelona haguera estat com l'Atenes ideal que s'explica a la xafarderia filosòfica, haguera estat probable que Joan Brossa fóra el seu "Sòcrates de les Andròmines": poemes objectes que et feien dir Oh! i Ah!, al remat un efecte estètic prou assumible pels de dalt, en tant que es dissipa aviat i no fa massa mal, però que naix de la línia de les llambordes i del no-res; per això, Brossa ara és un capítol del temari de la catalanitat: una circumferència domesticada i canonitzada de creativitat; cap tribunal li va donar cicuta a aquest Sòcrates de les imatges breus ni Critó va anar a l'alba al presidi per animar-lo a que fugira a l'exili; probablement, cap dramaturg li ha escrit ninguna obra per burlar-se d'ell, com "Els Núvols" ; probablement, la catalanitat és una forma de casolanitat ;-)
