La tendència d'uns pocs a la precipitació individual per obrir les portes al suïcidi col.lectiu i subrealista.
Anònim |
dimarts, 30 de desembre de 2008 | 09:20h
Ja ho diu la dita Biblíca de vegades per salvar el còs i l'ànima n'hi ha que despendres d'algún membre.
Sense una visió d'un Estat confederat respectuós amb els nostres països no n'hi haura mai estats propis en sentit ampli tocant als peus a terra i no amb vòls individuals d'uns quants que tanmateix ens puguen dur al suïcidi de l'impossible col.lectiu.
Per què sense una visió actual o per damunt de tot passada de tradició d'Estat confederal amb un Estat jacobià i no confederat Catalunya s'ensorraria al precipici suïcida i col.lectiu donada que la màjoria actual és espanyolista a sobra de tot a territoris com el País Valencià o Balears.
Ningú arbre pot continuar arrelar si no parteix de les arrels del que és nodreix.
Ja ho diu la dita Biblíca de vegades per salvar el còs i l'ànima n'hi ha que despendres d'algún membre.
Sense una visió d'un Estat confederat respectuós amb els nostres països no n'hi haura mai estats propis en sentit ampli tocant als peus a terra i no amb vòls individuals d'uns quants que tanmateix ens puguen dur al suïcidi de l'impossible col.lectiu.
Per què sense una visió actual o per damunt de tot passada de tradició d'Estat confederal amb un Estat jacobià i no confederat Catalunya s'ensorraria al precipici suïcida i col.lectiu donada que la màjoria actual és espanyolista a sobra de tot a territoris com el País Valencià o Balears.
Ningú arbre pot continuar arrelar si no parteix de les arrels del que és nodreix.