Miquel Duran |
dilluns, 29 de desembre de 2008 | 06:08h
Sempre he pensat que els jocs olímpics són interessants pel que fa a l'esport individual. A nivell col.lectiu, igual que en campionats de futbol o bàsquet, són poc rellevants, ja que s'enfrenten equips de potència diferent. És força absurd que juguin USA contra Suïssa, ja que juga una població de 300 M contra una de 5 M.
El que seria interessant és recuperar una mica el sentit més clàssic de les ciutats o àrees metropolitanes, amb equips que s'haguessin anat formant amb el temps, a partir d'uns processos de formació. Per això l'esport universitari americà té gràcia. Pensant-ho bé, per això les universitats com la de Girona tenen la seva raó de ser: són universitats que confereixen caràcter a un territori metropolità-comarcal.
El tema de les seleccions és emocional. El que cal mirar no és pas de fer-ne més, sinó d'abolir-les. Les seleccions divideixen. Cal buscar coses que uneixen els pobles, no pas que sembrin la zintàniz.
Sempre he pensat que els jocs olímpics són interessants pel que fa a l'esport individual. A nivell col.lectiu, igual que en campionats de futbol o bàsquet, són poc rellevants, ja que s'enfrenten equips de potència diferent. És força absurd que juguin USA contra Suïssa, ja que juga una població de 300 M contra una de 5 M.
El que seria interessant és recuperar una mica el sentit més clàssic de les ciutats o àrees metropolitanes, amb equips que s'haguessin anat formant amb el temps, a partir d'uns processos de formació. Per això l'esport universitari americà té gràcia. Pensant-ho bé, per això les universitats com la de Girona tenen la seva raó de ser: són universitats que confereixen caràcter a un territori metropolità-comarcal.
El tema de les seleccions és emocional. El que cal mirar no és pas de fer-ne més, sinó d'abolir-les. Les seleccions divideixen. Cal buscar coses que uneixen els pobles, no pas que sembrin la zintàniz.