theoreia |
dijous, 18 de desembre de 2008 | 21:40h
he seguit a Joan Navarro tots aquestos anys -- i en són uns quants--: el seu poemari Magrana és del millor que tinc a prop, l'he llegit tres voltes: una cosmogonia natural encisadora, amb tot l'afany reeixit per esmentar l'inesmentable, tot plegat d'un resultat molt carismàtic; fixeu-vos en el seu coneixement de la poesia alemanya i aquells versos citats de Georg Trakl: Trakl és el poeta rizomàtic de l'àmbit rural, amb eixes ruptures de les cadenes de significants d'un vers a l'altre;
vull afegir que de tots els poetes que han repassat els meus ulls humils, potser Gerard de Nerval és el que mereix una de les meues màximes admiracions tant per la vida com per l'obra: podeu tastar un sonet triplicat de les seues quimeres si feu clic ací (està a l'apartat "Altres Veus" del meu blog Anotacions Rizomàtiques); casualment, una volta que estava a una llibreria d'Alacant, em vaig emportar la traducció catalana de la narració "Sylvia": Umberto Eco diu que s'estima molt aquesta narració; si algú vol eixe llibret -- i tinguera dificultats per trobar-lo-- li'l regale: només heu de dir en quina bústia el voleu ;-)
vull afegir que de tots els poetes que han repassat els meus ulls humils, potser Gerard de Nerval és el que mereix una de les meues màximes admiracions tant per la vida com per l'obra: podeu tastar un sonet triplicat de les seues quimeres si feu clic ací (està a l'apartat "Altres Veus" del meu blog Anotacions Rizomàtiques); casualment, una volta que estava a una llibreria d'Alacant, em vaig emportar la traducció catalana de la narració "Sylvia": Umberto Eco diu que s'estima molt aquesta narració; si algú vol eixe llibret -- i tinguera dificultats per trobar-lo-- li'l regale: només heu de dir en quina bústia el voleu ;-)
salutacions cordials a tothom i bona nit