theoreia |
dilluns, 15 de desembre de 2008 | 07:04h
potser, si Estellés estiguera viu, escriuria un poema ben clarivident sobre Margarit, en la línia desmitificadora del que va fer sobre Carles Riba: molt més divertit que aquestes línies d'"autoderrota lírica margaritiana"; reconeixem que Margarit té alguns moments interessants, però en els versos de dalt fa una gestió fallida de "l'ansietat de la influència"; els grans poetes han d'extenuar les moralitats comunitàries, plantejant entra-i-surts i daltabaixos sobre la Totalitat, per a prefigurar horitzons de futur entàlpic: en general, Estellés açò ho feia millor que el pobre i pusil·lànime de Margarit.
bon dia i salutacions a tothom