Anònim |
dissabte, 29 de novembre de 2008 | 11:49h
Efectivament Sr. Cucarella, això és, més o menys el que li espera. Vaig estudiar enginyeria a la UPV, el meu pare ha segut jornaler (collidor de taronges) tota la seua vida i la meva mare treballadora a un magatzem de taronjes, pot imaginar-se com era l'economia familiar. Vaig provar totes les fòrmules possibles, anar i tornar a la universitat tots les dies, soc de la Ribera Alta --> 100 - 110 km i gairebé 2 hores i mitja o tres de desplaçaments, menjar molts dies d'entrepà al Campus (per la vesprada teníem pràctiques o exàmens fins i tot), despesa elevada en comprar els bitllets de tren i d'autobús, cansanci, manca d'hores entre setmana per estudiar i acumulació de feina i cansanci per als caps de setmana i festes en general. Vaig quedar-me un curs sencer a un pis llogat entre 4 estudiants a valència, però la despesa econòmica era insuportable (la meva germana, inmigrant a Susïssa va tindre que tirar una maneta aquell any), doncs era el lloguer, el menjar, les despeses comunes, llibres, .... Evidentment vaig treballar, i molt, a l'estiu, fent temporades de 3 mesos a frança primer i després com a mecànic a Xàtiva, diners que venien molt bé pèr estudiar a l'hivern. En definitiva, sacrifici, molt de sacrifi per als meus pares i per suposat per a mi. Comparant amb altres estudiant amb economíes famiiliars més folgades, era com si estigues ferem una marató, ells amb equipatges lleugers i confortables i jo amb una moxilla de 20 kilos als muscles. És per això que recolze fil per randa el que vosté diu, doncs el procés de Bologna en cap moment està pensat per alliberar aquestes a les famílies amb economies més apurades i poder així alliberar facilitar que als seus fills puguen accedir als estudis universitaris i que es puguen centrar en rendir acadèmicament alliberarnt-los de les "motxilles" com la que jo vaig patir. Així no es fomenta una societat "justa" on, en principi, tots hauríen de tenir les mateixes oportunitats.
NO AL PROCÉS DE BOLONYA!!!!, SI A UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, GRATUITA, DE QUALITAT I PER A TOTS!!!
Vaig estudiar enginyeria a la UPV, el meu pare ha segut jornaler (collidor de taronges) tota la seua vida i la meva mare treballadora a un magatzem de taronjes, pot imaginar-se com era l'economia familiar. Vaig provar totes les fòrmules possibles, anar i tornar a la universitat tots les dies, soc de la Ribera Alta --> 100 - 110 km i gairebé 2 hores i mitja o tres de desplaçaments, menjar molts dies d'entrepà al Campus (per la vesprada teníem pràctiques o exàmens fins i tot), despesa elevada en comprar els bitllets de tren i d'autobús, cansanci, manca d'hores entre setmana per estudiar i acumulació de feina i cansanci per als caps de setmana i festes en general. Vaig quedar-me un curs sencer a un pis llogat entre 4 estudiants a valència, però la despesa econòmica era insuportable (la meva germana, inmigrant a Susïssa va tindre que tirar una maneta aquell any), doncs era el lloguer, el menjar, les despeses comunes, llibres, .... Evidentment vaig treballar, i molt, a l'estiu, fent temporades de 3 mesos a frança primer i després com a mecànic a Xàtiva, diners que venien molt bé pèr estudiar a l'hivern. En definitiva, sacrifici, molt de sacrifi per als meus pares i per suposat per a mi. Comparant amb altres estudiant amb economíes famiiliars més folgades, era com si estigues ferem una marató, ells amb equipatges lleugers i confortables i jo amb una moxilla de 20 kilos als muscles.
És per això que recolze fil per randa el que vosté diu, doncs el procés de Bologna en cap moment està pensat per alliberar aquestes a les famílies amb economies més apurades i poder així alliberar facilitar que als seus fills puguen accedir als estudis universitaris i que es puguen centrar en rendir acadèmicament alliberarnt-los de les "motxilles" com la que jo vaig patir. Així no es fomenta una societat "justa" on, en principi, tots hauríen de tenir les mateixes oportunitats.
NO AL PROCÉS DE BOLONYA!!!!, SI A UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, GRATUITA, DE QUALITAT I PER A TOTS!!!