Espantar; alarmar molt fortament; fer perdre la
presència d'esperit, l'esma; cast. espantar. Aquell
sie judicat per millor qui no arribe al palench ab l'espasa encara que sie
esvarant a l'enemich, doc. a. 1573 (ap. Aguiló Dicc.). La Julita tota's va esverar fent fins tremolar a la Rosalia, Genis
Julita 88.
Fon.: əsβəɾá (or.).
Etim.: possiblement
d'un verb llatí *ex-variare, `fer canviar de color', derivat de varius `de diferent color' (cf. Meyer-Lübke REW 9157)."
Per tant, de ben segur que ho he
escrit malament. Gràcies pel comentari.
He trobat aquesta definició al diccionari català-valencià-balear:
"ESVERAR v. Tr
Espantar; alarmar molt fortament; fer perdre la
presència d'esperit, l'esma; cast. espantar. Aquell
sie judicat per millor qui no arribe al palench ab l'espasa encara que sie
esvarant a l'enemich, doc. a. 1573 (ap. Aguiló Dicc.). La Julita tota's va esverar fent fins tremolar a la Rosalia, Genis
Julita 88.
Fon.: əsβəɾá (or.).
Etim.: possiblement
d'un verb llatí *ex-variare, `fer canviar de color', derivat de varius
`de diferent color' (cf. Meyer-Lübke REW 9157)."
Per tant, de ben segur que ho he
escrit malament. Gràcies pel comentari.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús