Ramon Erra |
dijous, 13 de novembre de 2008 | 10:32h
Jo em quedo amb MOIXERNÓ, que fa pensar en bosc, molsa, cosa petita, es pot menjar amb pollastre o amb truita, arriba a la primavera, neix en erols (les moixerneres) a la mitja i alta muntanya. I el so és tendre, molt català i molt ancestral. També té el seu punt cosmopolita, perquè el seu so recorda l'anglès mushroom (potser hi ha alguna relació etimològica). Felicitats per la iniciativa, Maria.