El rock de la Marina s´anomena: Pinka.
Anònim |
dilluns, 3 d'abril de 2006 | 22:46h
Quanta raó tens i quina tristesa al pensar-ho. Jo els compare amb Sau, encara que potser a ells tampoc els agrade massa...Però jo sempre he dit que Sau em va salvar l´adolescència i que el Carles Sabater era l´amic incansable del potser de la paret...I Pinka i Guillem podrien i deurien salvar tantes adolescències com la meua, que ja fa quasi 15 anys que en tenia 15 i em veig igualment reflexada en les cançons de Pinka, m´atrapen, m´encisen, em trasporten on necessite anar en qualsevol moment donat...Una vegada li vaig preguntar a Guillem el significat de les cançons..."m´agrada analitzar-les" com feia amb les de Sau...I ell em va contestar que escrivia les lletres plenes de coses que a ell li passaven però que cadascú podria interpretar-les com li semblara i fer-les seues. Perquè Pep Sala es un gran compositor però el Guillem és músic però també poeta, una gran poeta que fa de la metàfora el seu escut i la màgia que envolta a Pinka.Uns grans músics, molt bons, però molt i un gran compositor, no sé si futur amic incansable del poster d la paret, però sí trovador de les xicones de les primeres files als concerts. No fan ska, però canten en valencià i són de la Marina! Crideu fort:"Avui res ens detindra!!!" No pareu mai!.
