Català emprenyat |
dissabte, 25 d'octubre de 2008 | 18:26h
M.H. Sr. Ernest Benach i Pascual:
Escric astorat aquestes línies amb l'únic propòsit que conegui el sentiment que crec compartit amb d'altres milers de ciutadans d'aquest país: ens heu decebut.
Reconec que m'ha sobtat aquesta actitud de nou ric, d'ostentació gratuïta i innecessària. Les explicacions que doneu, no convencen ningú. El preu dels extres del seu vehicle superen, per ells mateixos, el valor total dels vehicles que fem servir molts de nosaltres. Sincerament, resulta vergonyós, tanmateix inexplicable...
Per dignitat, hauríeu de prendre una decisió i una actitud conseqüent. Però ja sé que això és una utopia, una quimera a la classe política catalana d'enguany. El més probable es que deixeu que pasi el temps i que amaini la tempesta, perquè ja sortirà alguna altra notícia que tapi aquesta "entremaliadura". Ja ens coneixem tots, per aquestes contrades.
Que gaudiu molt del vostre flamant vehicle, i de totes les prerrogatives que el càrrec que ostenteu us permet. Però faci un favor: quan sigueu còmodament dins d'ell, "treballant", pensi en els milions (com jo) que hem de viure una vida comuna mentre ens passeu la mà per la cara, que hem de patir la ineficàcia manifesta i el descontentament envers uns polítics, com vostè, que ens estant portant pel camí equivocat, amb promeses buides i tristes realitats.
I no oblideu mai allò que deien, ja fa temps, sobre la dona del Cèsar...
Escric astorat aquestes línies amb l'únic propòsit que conegui el sentiment que crec compartit amb d'altres milers de ciutadans d'aquest país: ens heu decebut.
Reconec que m'ha sobtat aquesta actitud de nou ric, d'ostentació gratuïta i innecessària. Les explicacions que doneu, no convencen ningú. El preu dels extres del seu vehicle superen, per ells mateixos, el valor total dels vehicles que fem servir molts de nosaltres. Sincerament, resulta vergonyós, tanmateix inexplicable...
Per dignitat, hauríeu de prendre una decisió i una actitud conseqüent. Però ja sé que això és una utopia, una quimera a la classe política catalana d'enguany. El més probable es que deixeu que pasi el temps i que amaini la tempesta, perquè ja sortirà alguna altra notícia que tapi aquesta "entremaliadura". Ja ens coneixem tots, per aquestes contrades.
Que gaudiu molt del vostre flamant vehicle, i de totes les prerrogatives que el càrrec que ostenteu us permet. Però faci un favor: quan sigueu còmodament dins d'ell, "treballant", pensi en els milions (com jo) que hem de viure una vida comuna mentre ens passeu la mà per la cara, que hem de patir la ineficàcia manifesta i el descontentament envers uns polítics, com vostè, que ens estant portant pel camí equivocat, amb promeses buides i tristes realitats.
I no oblideu mai allò que deien, ja fa temps, sobre la dona del Cèsar...
Respectuosament
Un altre català emprenyat