... o almenys això és el que sembla ara, que haurem de passar-se als departaments d'altres llengües modernes, compartint amb l'anglés, l'alemany i altres, la llengua catalana a les facultats de filologia. Com sempre, a l'apartat d'altres. De moment tans sols el DURSI del socarrat Solà a dit alguna cosa. Ni els partits progres, ni l'esquerreta del País, ni l'IEC (massa preocupat en les seues eleccions i en veure com fragmenta la llengua, i el País, pactant amb l'AVLL) han dit ni pruna.
Suposse que haure de buscar-me un futur filològic més adhient amb l'anglés, l'alemany...
Però tornat a la discussió d'aquest article, el problema és que molts poquets s'han (ens hem) cregut els Països Catalans, ni tan sols aquells partits que ho propaguen als 4 vents i fan bandera d'això mateix, mai ha hagut una editorial nacional. Com mai ha hagut un diari nacional. Com mai ha hagut un IEC nacional.... I de polítics, editors, periodistes, filòlegs... blavers, mesells, còmplices, botilers, peus negres, col·laboracionistes... o digueu-li com més us agrade, hem tingut a cabaços ! Precissament el diari on escriu en Coca és un exemple, amb director i durant molts anys caps d'opinió i sots directors valencians, mai ha segut un referent periodístic nacional. Alhora els crítics, editors, professors... mai han tingut cap interés en escudrinyar la literatura de la resta del territori, sobretot, que no fos Barcelona: 3 de la Franja, 2 Valencianets, 4 de les Illes, 1 de la Catalunya Nord... com si fora un repartiment per percentatges del pes dels escriptors dels Països Catalans.
No he cregut mai massa en les quotes, ni femenines ni nacionals, però a aquest pas, hem veig reclamant-ne per veure que es fa fora de Barcelona i les seues editorials mediàtiques, que sembla que tan sols editen novetats en Sant Jordi.
Per últim, les editorials valencianes no alçaran mai el cap mentre no hi haja una política institucional d'ajudes a l'edició, la promoció i l'incentivament de la lectura als centres educatius, i l'assolimet d'una política cultural "normal" als mitjans de comunicació. Mentre no deixen d'actuar com si la Llei d'Ús i Ensenyament l'acabaren d'aprovar ahir i li donen totes les ajudes i el suport institucional a una sola editorial (ja sabem quina és, no ?...) amb la complicitat de l'AVLL i alguns il·lustres professors de les nostre facultats de filologia, d'aci 20 anys hi hauran mensy llicenciats en filologia catalana al País Valencià que llicenciats en Clàssiques.
... o almenys això és el que sembla ara, que haurem de passar-se als departaments d'altres llengües modernes, compartint amb l'anglés, l'alemany i altres, la llengua catalana a les facultats de filologia. Com sempre, a l'apartat d'altres. De moment tans sols el DURSI del socarrat Solà a dit alguna cosa. Ni els partits progres, ni l'esquerreta del País, ni l'IEC (massa preocupat en les seues eleccions i en veure com fragmenta la llengua, i el País, pactant amb l'AVLL) han dit ni pruna.
Suposse que haure de buscar-me un futur filològic més adhient amb l'anglés, l'alemany...
Però tornat a la discussió d'aquest article, el problema és que molts poquets s'han (ens hem) cregut els Països Catalans, ni tan sols aquells partits que ho propaguen als 4 vents i fan bandera d'això mateix, mai ha hagut una editorial nacional. Com mai ha hagut un diari nacional. Com mai ha hagut un IEC nacional.... I de polítics, editors, periodistes, filòlegs... blavers, mesells, còmplices, botilers, peus negres, col·laboracionistes... o digueu-li com més us agrade, hem tingut a cabaços ! Precissament el diari on escriu en Coca és un exemple, amb director i durant molts anys caps d'opinió i sots directors valencians, mai ha segut un referent periodístic nacional. Alhora els crítics, editors, professors... mai han tingut cap interés en escudrinyar la literatura de la resta del territori, sobretot, que no fos Barcelona: 3 de la Franja, 2 Valencianets, 4 de les Illes, 1 de la Catalunya Nord... com si fora un repartiment per percentatges del pes dels escriptors dels Països Catalans.
No he cregut mai massa en les quotes, ni femenines ni nacionals, però a aquest pas, hem veig reclamant-ne per veure que es fa fora de Barcelona i les seues editorials mediàtiques, que sembla que tan sols editen novetats en Sant Jordi.
Per últim, les editorials valencianes no alçaran mai el cap mentre no hi haja una política institucional d'ajudes a l'edició, la promoció i l'incentivament de la lectura als centres educatius, i l'assolimet d'una política cultural "normal" als mitjans de comunicació. Mentre no deixen d'actuar com si la Llei d'Ús i Ensenyament l'acabaren d'aprovar ahir i li donen totes les ajudes i el suport institucional a una sola editorial (ja sabem quina és, no ?...) amb la complicitat de l'AVLL i alguns il·lustres professors de les nostre facultats de filologia, d'aci 20 anys hi hauran mensy llicenciats en filologia catalana al País Valencià que llicenciats en Clàssiques.