La meua experiència és interessant de conèixer -em sembla-. Jo vaig començar a publicar a l'editorial Columna. Un autor valencià que, en el moment de la primera novel·la, Cool:fresc, va gaudir d'una bona inversió publicitària. La meua desgràcia va ser que no vaig voler continuar amb Cool:fresc II. He publicat en Columna-Planeta bona part de la meua producció literària, i em consta que no han perdut diners. A tall d'exemple, mai no em va organitzar cap roda de premsa de presentació d'un llibre. La inversió publicitària s'esmerça en altres autors més "comercials". Avui en dia hi ha molta indústria editorial però poca literatura. En els anys vuitanta, "molàvem" els valencians en les editorials del Principat. En quinze anys hem passat de ser la guinda que no pot faltar en el pastís a no pintar fava. Què ha passat? Això és llarg de contar, i manlleve el títol a la darrera novel·la de Josep Franco. En qualsevol cas, al Principat hi ha molta "iconofília": El popular Torrent, l'erudit Mira, i poca cosa més. Corralito. Al meu parer -marginal parer-, el millor autor del País Valencià és Francesc Bodí -Volves i olives, Guerres perdudes, L'infidel-. Mira i Torrent són les icones, i fins que no moriran no tindrem "fumata blanca" que diga que ja han escollit substituts. Puta pena de literatura catalana. La majoria dels qui pontifiquen no saben si els llibres són quadrat o redons.
La meua experiència és interessant de conèixer -em sembla-. Jo vaig començar a publicar a l'editorial Columna. Un autor valencià que, en el moment de la primera novel·la, Cool:fresc, va gaudir d'una bona inversió publicitària. La meua desgràcia va ser que no vaig voler continuar amb Cool:fresc II. He publicat en Columna-Planeta bona part de la meua producció literària, i em consta que no han perdut diners. A tall d'exemple, mai no em va organitzar cap roda de premsa de presentació d'un llibre. La inversió publicitària s'esmerça en altres autors més "comercials". Avui en dia hi ha molta indústria editorial però poca literatura. En els anys vuitanta, "molàvem" els valencians en les editorials del Principat. En quinze anys hem passat de ser la guinda que no pot faltar en el pastís a no pintar fava. Què ha passat? Això és llarg de contar, i manlleve el títol a la darrera novel·la de Josep Franco. En qualsevol cas, al Principat hi ha molta "iconofília": El popular Torrent, l'erudit Mira, i poca cosa més. Corralito. Al meu parer -marginal parer-, el millor autor del País Valencià és Francesc Bodí -Volves i olives, Guerres perdudes, L'infidel-. Mira i Torrent són les icones, i fins que no moriran no tindrem "fumata blanca" que diga que ja han escollit substituts. Puta pena de literatura catalana. La majoria dels qui pontifiquen no saben si els llibres són quadrat o redons.