Ja ho va dir Fuster -collons, quantes coses ha deixat dites Fuster!-, que al País Valencià hi havia "blaveros" i al Principat ho eren la majoria. Però recomane la lectura d'un llibre que en el seu moment ja va tocar el pelendengues de l'oficialitat política i cultural: El català del Futur. El Principat potser es pensa autosuficient, i el País Valencià es pensa que pot sobreviure seguint el full de ruta marcat pel PP i el PSOE, la ruta de l'España de las autonomias, o "el País Valencià és la meua nació" de Joan Francesc Mira, pontífex del neoblaverisme valencià. Al meu marginal parer, dues equivocacions. Els valencians hauran -haurem- d'endentre que som el que som perquè formen part de la catalanitat, i els principatins o catalans estrictes hauran de fer l'esforç d'entendre la pluralitat dels Països Catalans. Enric Valor va dedicar la seua vida a tapar forats. Dissortadament. En la seua novel·la Sense la terra promesa deixa ratlles fetes del gran novel·lista que era, i que la circumstància política del franquisme va fer malbé. Ja n'hi ha prou de tapar forats: fem tabics, alcem parets: construïm la casa comuna dels Països Catalans. A la casa dels espanyols som i serem el que ells en diuen "felpudo".
Ja ho va dir Fuster -collons, quantes coses ha deixat dites Fuster!-, que al País Valencià hi havia "blaveros" i al Principat ho eren la majoria. Però recomane la lectura d'un llibre que en el seu moment ja va tocar el pelendengues de l'oficialitat política i cultural: El català del Futur. El Principat potser es pensa autosuficient, i el País Valencià es pensa que pot sobreviure seguint el full de ruta marcat pel PP i el PSOE, la ruta de l'España de las autonomias, o "el País Valencià és la meua nació" de Joan Francesc Mira, pontífex del neoblaverisme valencià. Al meu marginal parer, dues equivocacions. Els valencians hauran -haurem- d'endentre que som el que som perquè formen part de la catalanitat, i els principatins o catalans estrictes hauran de fer l'esforç d'entendre la pluralitat dels Països Catalans. Enric Valor va dedicar la seua vida a tapar forats. Dissortadament. En la seua novel·la Sense la terra promesa deixa ratlles fetes del gran novel·lista que era, i que la circumstància política del franquisme va fer malbé. Ja n'hi ha prou de tapar forats: fem tabics, alcem parets: construïm la casa comuna dels Països Catalans. A la casa dels espanyols som i serem el que ells en diuen "felpudo".