Albert Vila i Lusilla |
dilluns, 20 d'octubre de 2008 | 23:48h
El 7 de novembre de 1971 es va celebrar a l'Església de Sant Agustí la primera sessió de l'Assemblea de Catalunya.
En aquesta reunió es va debatre i aprovar una declaració de quatre punts, dels quals el tercer deia, literalment:
"El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació".
El que era substantiu era l'autodeterminació; el que era adjectiu era el restabliment de l'Estatut del 1932.
És cert que l'eslògan a l'ús era més simple i menys explícit: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", però això no desmenteix el significat pregon de la declaració fundacional.
És cert també - i d'aquí vénen molts mals - que en els grups representats a l'Assemblea hi havia pocs independentistes.
En Cornudella del Front Nacional de Catalunya ho era. També ho era el PSAN, encara que una indigestió de marxisme feia irrellevant qualsevol tema que no fos la lluita de classes. Uns i altres van acabar en bona part alimenant les files del PSOE.
No ho era, en canvi, l'Andreu Abelló, que aleshores representava ERC. No ho era - o almenys no ho manifestava - en Carod Rovira, que aleshores encara no militava a ERC. Per a ésser honestos i dir-ho tot, cal afegir que els d'UDC (tant els de la mitja UDC que hi era representada com els de l'altra mitja que s'hi van incorporar després) ens definíem com 'confederals'.
En Xirinacs mai no es va fer enrere de la declaració fundacional, com tampoc no es va fer enrere el Doctor Colominas (Partir Popular de Catalunya [res a veure amb el PP!]).
Per tant, la interpretació de l'Assemblea de catalunya que es va fer en l'homenatge a en Xirinacs potser no és realista en vistes a l'evolució posterior dels fets, però s'adiu perfectament al que va succeir llavors i a la coherència constant d'en Xirinacs en aquest punt.
Albert Vila i Lusilla Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya
En aquesta reunió es va debatre i aprovar una declaració de quatre punts, dels quals el tercer deia, literalment:
"El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació".
El que era substantiu era l'autodeterminació; el que era adjectiu era el restabliment de l'Estatut del 1932.
És cert que l'eslògan a l'ús era més simple i menys explícit: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", però això no desmenteix el significat pregon de la declaració fundacional.
És cert també - i d'aquí vénen molts mals - que en els grups representats a l'Assemblea hi havia pocs independentistes.
En Cornudella del Front Nacional de Catalunya ho era. També ho era el PSAN, encara que una indigestió de marxisme feia irrellevant qualsevol tema que no fos la lluita de classes. Uns i altres van acabar en bona part alimenant les files del PSOE.
No ho era, en canvi, l'Andreu Abelló, que aleshores representava ERC. No ho era - o almenys no ho manifestava - en Carod Rovira, que aleshores encara no militava a ERC. Per a ésser honestos i dir-ho tot, cal afegir que els d'UDC (tant els de la mitja UDC que hi era representada com els de l'altra mitja que s'hi van incorporar després) ens definíem com 'confederals'.
En Xirinacs mai no es va fer enrere de la declaració fundacional, com tampoc no es va fer enrere el Doctor Colominas (Partir Popular de Catalunya [res a veure amb el PP!]).
Per tant, la interpretació de l'Assemblea de catalunya que es va fer en l'homenatge a en Xirinacs potser no és realista en vistes a l'evolució posterior dels fets, però s'adiu perfectament al que va succeir llavors i a la coherència constant d'en Xirinacs en aquest punt.
Albert Vila i Lusilla
Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya