Jordi Vivancos |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 11:57h
Com de costum l´has ben encertada, Joan!! Espanya és un país ben desmemoriat, i tot fa pensar que pateix la "síndrome del nou ric", o com hauria dit la meva besàvia: "Poll ressuscitat, pica més que cap". Entre aquelles famílies que van marxar a l´Argentina fugint de la dictadura s´hi trobava la meva, i mai s´haurien imaginat que hi serien tan ben rebuts, per no parlar de les moltíssimes facilitats i mitjans que van posar-los a l´abast per poder-hi prosperar i fer-ne casa seva, com va ser el cas. No és estrany, doncs, que ma mare en guardi un record tan dolç i carregat de nostàlgia!
Però val a dir que l´Argentina no només va ser generosa amb els nouvinguts, sinó que també ho va ser amb aquella gent que va restar a Espanya; no hem d´oblidar els carregaments d´aliment que es van enviar cap aquí i que, evidentment, el nostre estimat Cisquet després va administrar segons el seu antull.
És per això que em dol tant quan algú d´aquí que sempre ha dut la panxa plena s´omple la boca de prejudicis i sentències plenes de tòpics contra l´Argentina, que per cert ja n´he sentit massa!!
Però val a dir que l´Argentina no només va ser generosa amb els nouvinguts, sinó que també ho va ser amb aquella gent que va restar a Espanya; no hem d´oblidar els carregaments d´aliment que es van enviar cap aquí i que, evidentment, el nostre estimat Cisquet després va administrar segons el seu antull.
És per això que em dol tant quan algú d´aquí que sempre ha dut la panxa plena s´omple la boca de prejudicis i sentències plenes de tòpics contra l´Argentina, que per cert ja n´he sentit massa!!