Joan Gavaldà |
dimecres, 6 d'agost de 2008 | 08:32h
La basquització a la que fas referència és resultat de la basquitis que diu Cuyàs. Jo sòc dels que penso que no hem de mirar tant amb els veíns i analitzar les nostres actituds sobre la base del que fan els demés.
Com be dius bascos i espanyols s'assemblen més del que es pensen, i per contra nosaltres som algo més diferents. Per tant, crec que l'analisi de la situació que està succeint aquest dies arran del pacte sobre finançament l'hem de saber interpretar en clau catalana. No és una basquització és un catalanisme ben entès, és possar el pais per sobre de partits, és recuperar la unitat d'acció catalana per treure Catalunya de l'adjucat que ja fa més de dos anys està patint.
També és cert que d'Esquerra i Iniciativa encara em crec la seva unitat d'acció, per contra dels socialistes catalans no puc possar les mans al foc. La meva experiència personal em fa dubtar (tant de bó m'equivoqui) de que la seva postura no sigui una escenificació o teatrelització ben orquestrada no tant des del govern sinó del carrer Nicaragua, amb el senyor Zaragoza al darrere.
Crec que si desprès s'aconsegueix algun acord, encara que sigui molt per sota del que estableix l'estatut, voldran vendre'ns el producte que gràcies a la seva plantada amb el PSOE ho han aconseguit, però el seus 25 diputant no hauran fet res en tot el procès i seguiran al grup parlamentari socialista tots juntets per apuntalar a un President Zapatero que meteix i incompleix promeses més que sonriu. Per tant, tot una farssa!
Me'ls creuria si primer creessin un grup parlamentari propi, després actuessin amb una unitat d'acció i que el resultat final no sigui un èxit o un fracàs d'un o altre sinò de tots quatre partits.
Com be dius bascos i espanyols s'assemblen més del que es pensen, i per contra nosaltres som algo més diferents. Per tant, crec que l'analisi de la situació que està succeint aquest dies arran del pacte sobre finançament l'hem de saber interpretar en clau catalana. No és una basquització és un catalanisme ben entès, és possar el pais per sobre de partits, és recuperar la unitat d'acció catalana per treure Catalunya de l'adjucat que ja fa més de dos anys està patint.
També és cert que d'Esquerra i Iniciativa encara em crec la seva unitat d'acció, per contra dels socialistes catalans no puc possar les mans al foc. La meva experiència personal em fa dubtar (tant de bó m'equivoqui) de que la seva postura no sigui una escenificació o teatrelització ben orquestrada no tant des del govern sinó del carrer Nicaragua, amb el senyor Zaragoza al darrere.
Crec que si desprès s'aconsegueix algun acord, encara que sigui molt per sota del que estableix l'estatut, voldran vendre'ns el producte que gràcies a la seva plantada amb el PSOE ho han aconseguit, però el seus 25 diputant no hauran fet res en tot el procès i seguiran al grup parlamentari socialista tots juntets per apuntalar a un President Zapatero que meteix i incompleix promeses més que sonriu. Per tant, tot una farssa!
Me'ls creuria si primer creessin un grup parlamentari propi, després actuessin amb una unitat d'acció i que el resultat final no sigui un èxit o un fracàs d'un o altre sinò de tots quatre partits.