Em dol molt, la molta mala llet i la molta mala bava que
hi ha al darrera d'aquesta moció. Aquesta gent no estima ni el país ni el Barça.
Crec que tampoc s'estimen ni a ells mateixos. Diria que són titelles o homes de
palla de quelcom més gran i més desestructurant que hi al darrere de tot aquest
muntatge. Genteta amb molta bilis acumulada i m'indignen. Com també em pot
arribar a repugnar l'executiu agressiu que n'està fent campanya electoral i em
fa angúnia, una vegada més, l'actitud del Conde de Godó, un personatge
malaltís amb tot el que pot aportar catalanitat a la societat catalana i que no
dubta a portar tot el seu Bruch mediàtic en contra del país i a fer-ne
ús partidista. Ho va fer en època de la República, ho va fer amb el tripartit,
amb Esquerra i ara li toca al Barça més catalanista des de l'etapa d'en Montal.
Crec que en fa ús manipulador i partidista en contra d'una directiva que ho ha
fet força més bé que les dues anteriors i, no sé perquè, el seu diari esportiu
no en feia tanta mala sang com n'està fent ara. Tot plegat em fa pensar que en
Núñez i en Gaspar deuen ser més de la seva corda i que es deuen sentir
enlluernats per un aristòcrata, cosa, que, potser amb en Laporta no li deu
caldre. No ho sé, són suposicions meves.
Saps que no sóc Laportista i que m'encanta la discreció
de'n Bassat quan ha parlat. Tots sabem que en Laporta aquests dos darrers anys
ho fa fet molt i molt malament. Tampoc ho van pas fer millor els dos altres
presidents i crec que ara no és el moment de tirar els trastos per la finestra i
començar a treure espectres del passat més immediat tornant a aquella mena
d'espanyolisme i de catalanisme barretinaire que havíem tingut fins llavors. La
moció crec que va destinada, en molta mesura, a tornar a ressucitar espectres
del passat i enterrar qualsevol espurna de catalanitat moderna i potent i amb
projecció de futur.
En Laporta, no se li pot negar, és catalanista a la seva
manera i crec que s'estima el país. Penso que deu ser una mena de rara
avis en el seu entorn social. La gran virtud d'en Laporta és aquesta però
també és el seu gran pecat. A Catalunya dir Visca Catalunya Lliure és
un pecat mortal. Aquest és un d'aquells pecats mortals que te'n vas a l'infern
de cop i sense passar pel purgatori. En Nuñez, en Gaspar, el Conde, en
Rouco, l'Aznar ... tenen clar que Déu nostre Senyor els acollirà en la seva
inmensa Glòria Celestial. Per la Corona Borbònica ser català no afecto
sembla ser quelcom molt greu. Crec que estic dient la veritat peti qui peti i
s'emprenyi qui s'emprenyi i cada vegada veig més que aquesta moció ha estat
promoguda per l'espanyolisme més ranci dels anteriors presidents a l'ombra i pel Conde de sempre i, no cal que ens oblidem dels taurons sense ideologia
amb una única pàtria; la pàtria dels calés fàcils vinguin d'on vinguin ... que
tot plegat els serveixi de plataforma per assolir els seus objectius sense mirar
pel bé del país, de la gent ni del Barça. Oi, estimat Sandro? (També té
nassos fer-se dir així. Bé, tot va lligat. El nom o la manera d'anomenar-se ho
diu molt d'una persona).
Hola!
Em dol molt, la molta mala llet i la molta mala bava que
hi ha al darrera d'aquesta moció. Aquesta gent no estima ni el país ni el Barça.
Crec que tampoc s'estimen ni a ells mateixos. Diria que són titelles o homes de
palla de quelcom més gran i més desestructurant que hi al darrere de tot aquest
muntatge. Genteta amb molta bilis acumulada i m'indignen. Com també em pot
arribar a repugnar l'executiu agressiu que n'està fent campanya electoral i em
fa angúnia, una vegada més, l'actitud del Conde de Godó, un personatge
malaltís amb tot el que pot aportar catalanitat a la societat catalana i que no
dubta a portar tot el seu Bruch mediàtic en contra del país i a fer-ne
ús partidista. Ho va fer en època de la República, ho va fer amb el tripartit,
amb Esquerra i ara li toca al Barça més catalanista des de l'etapa d'en Montal.
Crec que en fa ús manipulador i partidista en contra d'una directiva que ho ha
fet força més bé que les dues anteriors i, no sé perquè, el seu diari esportiu
no en feia tanta mala sang com n'està fent ara. Tot plegat em fa pensar que en
Núñez i en Gaspar deuen ser més de la seva corda i que es deuen sentir
enlluernats per un aristòcrata, cosa, que, potser amb en Laporta no li deu
caldre. No ho sé, són suposicions meves.
Saps que no sóc Laportista i que m'encanta la discreció
de'n Bassat quan ha parlat. Tots sabem que en Laporta aquests dos darrers anys
ho fa fet molt i molt malament. Tampoc ho van pas fer millor els dos altres
presidents i crec que ara no és el moment de tirar els trastos per la finestra i
començar a treure espectres del passat més immediat tornant a aquella mena
d'espanyolisme i de catalanisme barretinaire que havíem tingut fins llavors. La
moció crec que va destinada, en molta mesura, a tornar a ressucitar espectres
del passat i enterrar qualsevol espurna de catalanitat moderna i potent i amb
projecció de futur.
En Laporta, no se li pot negar, és catalanista a la seva
manera i crec que s'estima el país. Penso que deu ser una mena de rara
avis en el seu entorn social. La gran virtud d'en Laporta és aquesta però
també és el seu gran pecat. A Catalunya dir Visca Catalunya Lliure és
un pecat mortal. Aquest és un d'aquells pecats mortals que te'n vas a l'infern
de cop i sense passar pel purgatori. En Nuñez, en Gaspar, el Conde, en
Rouco, l'Aznar ... tenen clar que Déu nostre Senyor els acollirà en la seva
inmensa Glòria Celestial. Per la Corona Borbònica ser català no afecto
sembla ser quelcom molt greu. Crec que estic dient la veritat peti qui peti i
s'emprenyi qui s'emprenyi i cada vegada veig més que aquesta moció ha estat
promoguda per l'espanyolisme més ranci dels anteriors presidents a l'ombra i pel
Conde de sempre i, no cal que ens oblidem dels taurons sense ideologia
amb una única pàtria; la pàtria dels calés fàcils vinguin d'on vinguin ... que
tot plegat els serveixi de plataforma per assolir els seus objectius sense mirar
pel bé del país, de la gent ni del Barça. Oi, estimat Sandro? (També té
nassos fer-se dir així. Bé, tot va lligat. El nom o la manera d'anomenar-se ho
diu molt d'una persona).
A revure.
Visca el Barça i Visca la
Pàtria.
Ramon.