Si analitzem el fenomen de la Eurocopa només amb les coordinades
Espanya-Catalunya, ens pot agafar una mica d'urticària, febre i després
potser caurem en una "depressió".
Però potser els elements vàlids per a l'anàlisi siguin uns altres. Per exemple aquests: Crisi-no Crisi.
Hi ha crisi?. Suposem que sí que n'hi ha. Suposem que la cosa va de
veres i la crisi és molt greu. En aquest escenari l'Eurocopa els ha
anat d'allò més bé per "amagar-la" uns dies. I tot suma, ara ve l'estiu
i ja s'empescaran una altra.
Han aprofitat un esdeveniment teòricament esportiu, l'han multiplicat
per tots els mitjans de comunicació al seu abast, família reial, Zapatero ... i així han aconseguit
que les coses importants restin en un segon pla o, fins i tot, no se'n
parli.
Han "arrossegat" als afeccionats al futbol (la lliga s'havia acabat).
Als partidaris de la "roja". Als contraris (als que miraven el partit
esperant que la selecció perdés). També han
arrossegat una colla que és més "làbil", la dels que s'apunten
sistemàticament al carro del guanyador...
La final l'han vist cap a un 80% dels que veien la tele. Això vol dir
que tots són partidaris d'Espanya ? On queden les enquestes que diuen
que la majoria de catalans votarien a favor en un referèndum per la
independència ? (veure l'enquesta de l'UOC ).
El català no està deprimit, encara. Té una crisi que li estan amagant (igual que a la resta dels ciutadans de l'estat).
Espanya-Catalunya, ens pot agafar una mica d'urticària, febre i després
potser caurem en una "depressió".
Però potser els elements vàlids per a l'anàlisi siguin uns altres. Per exemple aquests: Crisi-no Crisi.
Hi ha crisi?. Suposem que sí que n'hi ha. Suposem que la cosa va de
veres i la crisi és molt greu. En aquest escenari l'Eurocopa els ha
anat d'allò més bé per "amagar-la" uns dies. I tot suma, ara ve l'estiu
i ja s'empescaran una altra.
Han aprofitat un esdeveniment teòricament esportiu, l'han multiplicat
per tots els mitjans de comunicació al seu abast, família reial, Zapatero ... i així han aconseguit
que les coses importants restin en un segon pla o, fins i tot, no se'n
parli.
Han "arrossegat" als afeccionats al futbol (la lliga s'havia acabat).
Als partidaris de la "roja". Als contraris (als que miraven el partit
esperant que la selecció perdés). També han
arrossegat una colla que és més "làbil", la dels que s'apunten
sistemàticament al carro del guanyador...
La final l'han vist cap a un 80% dels que veien la tele. Això vol dir
que tots són partidaris d'Espanya ? On queden les enquestes que diuen
que la majoria de catalans votarien a favor en un referèndum per la
independència ? (veure l'enquesta de l'UOC ).
El català no està deprimit, encara. Té una crisi que li estan amagant (igual que a la resta dels ciutadans de l'estat).