Potser Europa creu més en nosaltres que no pas nosaltres mateixos...
Pep |
dilluns, 30 de juny de 2008 | 04:08h
A Europa sembla que encara hi ha qui té l'esperança que els territoris "desafectes" de la península Ibèrica ens independitzem de Castella, ai, perdó, "Espanya". Potser ens tenen algun destí reservat. Potser a l'estranger saben que els pobles llargament oprimits que encara subsisteixen tenen algun valor a salvar, atès que la seva supervivència se l'han guanyada dia a dia gràcies a habilitats negociadores, a persistència col·lectiva, a capacitat d'integració social, a pluralitat, a sentit de país, a bel·ligerància pacífica... Diríem que estic recitant les virtuts que calen a tot aquell ens mediador en l'aparador internacional. I atesos els temps que s'acosten, amb l'hegemonia del policia del món (USA) cada cop més en precari, amb conflictes cada cop més cruents a tants i tants llocs, a la tensió i les confrontacions que es deriven de tanta migració global... una Catalunya independent podria prendre aquest paper: seria un país massa petit com per intimidar ningú, però un client potencial a tenir en compte per a qualsevol economia que es tingui per intel·ligent. Poca broma. Els calés interessen tothom. La situació geoestratègica convertiria l'Estat lliure de Catalunya en una porta excel·lent d'entrada a Europa, via aèria o marítima, i un pont ben situat, tant a nivell del mapa físic com del polític, fins i tot de l'ideològic, per unir Occident amb l'Islam o Orient. Els nostres polítics ignoren expressament aquestes potencialitats i miren de desvirtuar-les al màxim, perquè la seva aspiració només és una: que siguem castellans, ai, perdó, "espanyols" de ple dret, que la nostra mentalitat es pugui confondre amb la d'un càntabre, un lleonès, un murcià o un andalús: ser una província, competir amb les altres per ser la província favorita de la capital, i recrear-nos en aquesta normalitat castellana, ai, "espanyola". És una llàstima. Si els mateixos socialistes s'adonessin de la quantitat de secretaris d'organització, subsecretaris, delegats, sotsdelegats, vocals, etc... que podrien colocar en un país que no paga impostos a Madrid, fliparien. Ells serien els primers independentistes! De fet, és impossible que no ho sàpiguen. Però ho desestimen i malden per servir l'amo que ens fa provincians. No entenc per què.
Els nostres polítics ignoren expressament aquestes potencialitats i miren de desvirtuar-les al màxim, perquè la seva aspiració només és una: que siguem castellans, ai, perdó, "espanyols" de ple dret, que la nostra mentalitat es pugui confondre amb la d'un càntabre, un lleonès, un murcià o un andalús: ser una província, competir amb les altres per ser la província favorita de la capital, i recrear-nos en aquesta normalitat castellana, ai, "espanyola".
És una llàstima. Si els mateixos socialistes s'adonessin de la quantitat de secretaris d'organització, subsecretaris, delegats, sotsdelegats, vocals, etc... que podrien colocar en un país que no paga impostos a Madrid, fliparien. Ells serien els primers independentistes! De fet, és impossible que no ho sàpiguen. Però ho desestimen i malden per servir l'amo que ens fa provincians. No entenc per què.