Vaig ser dels qui es van quedar a fora, al vestígul del TNC, i solament vem poder seguir el final del parlament del Sr. Porta per les pantalles.
La mitjana d'edat dels assistents, molt alta. Està molt bé que la gent adulta es decanti "decididament" per no seguir l'engany de l'Estat hostil, però sense jovent les llibertats no es conquereixen.
Tot estava embolcallat en cotó fluix: posem en qüestió que el TC tingui cap legitimitat per fer política en contra nostra, i no ens adonem que aquesta legitimitat no la té ni el TC ni ningú, i que solament s'aguanta pel resultat del terror militar i el dret de conquesta.
Em vaig aguantar les ganes de cridar: NINGÚ PER SOBRE ELS NOSTRES POBLES.
És així de senzill i complicat, perquè és una gravíssima responsabilitat que tenim.
Vaig acompanyar el Sr. Barrera a casa i entre moltes altres coses assenyades i elementals em digué que li semblava que si no obteníem PODER de debó no ens en sortirem.
Estic segur que els nostres enemics, els que segons el nostre himne haurien de tremolar en veient la nostra ensenya, quan la realitat és que se'ns rifen dia si i dia també, coincideixen en aquesta apreciació del Sr. Barrera i per tant continuaran laminant-nos.
Tenim la necessitat d'un Estat propi si no volem morir, i no podem esperar que els nostres botxins ens el facilitin.
Aquest és el tema de debó.
Però en el desert una gota d'aigua és un miracle, i ahir va haver un assaig de miracle. Esperem que no sigui un miratge.
La mitjana d'edat dels assistents, molt alta. Està molt bé que la gent adulta es decanti "decididament" per no seguir l'engany de l'Estat hostil, però sense jovent les llibertats no es conquereixen.
Tot estava embolcallat en cotó fluix: posem en qüestió que el TC tingui cap legitimitat per fer política en contra nostra, i no ens adonem que aquesta legitimitat no la té ni el TC ni ningú, i que solament s'aguanta pel resultat del terror militar i el dret de conquesta.
Em vaig aguantar les ganes de cridar: NINGÚ PER SOBRE ELS NOSTRES POBLES.
És així de senzill i complicat, perquè és una gravíssima responsabilitat que tenim.
Vaig acompanyar el Sr. Barrera a casa i entre moltes altres coses assenyades i elementals em digué que li semblava que si no obteníem PODER de debó no ens en sortirem.
Estic segur que els nostres enemics, els que segons el nostre himne haurien de tremolar en veient la nostra ensenya, quan la realitat és que se'ns rifen dia si i dia també, coincideixen en aquesta apreciació del Sr. Barrera i per tant continuaran laminant-nos.
Tenim la necessitat d'un Estat propi si no volem morir, i no podem esperar que els nostres botxins ens el facilitin.
Aquest és el tema de debó.
Però en el desert una gota d'aigua és un miracle, i ahir va haver un assaig de miracle. Esperem que no sigui un miratge.