Jack Monterey |
dilluns, 19 de maig de 2008 | 19:17h
Xavier, no parlava de "negociar" res ni t'atribueixo cap funció específica, com tu dius, això és cosa teva. Només suggeria aprofitar aquest descans que et dones per explorar amb més intensitat altres fronts. Has fet referència diverses vegades a ICV, i crec personalment que és un partit que encara no ha fet la connexió entre l'eix nacional i el social. Formalment defensen el dret a l'autodeterminació, però jo diria que això no es nota gaire en les seves polítiques concretes, en les propostes que defensen al Parlament.
"Només sóc un blocaire", dius, igual que hi ha gent d'ICV que "només són blocaires" o afiliats a sindicats que "només són blocaires". No em referia necessàriament a parlar amb polítics. Disculpa si el meu to et va semblar excessivament agosarat; no cal dir que es tracta només d'una proposta, d'un donar idees.
Dit això, discrepo de l'última frase, almenys parcialment. Una vaga, per definició, busca fer soroll, fins i tot quan és una vaga de silenci. El silenci d'un blocaire que ha aconseguit un nivell important de lectors a mi sí que em sembla d'interès periodístic. I estic segur que a molta altra gent també. A mi sentir-te en una entrevista (de 10 minuts i a la quarta hora, si tu vols) amb el Bassas tampoc més tranyaria tant. O al programa del Clapés.
"Només sóc un blocaire", dius, igual que hi ha gent d'ICV que "només són blocaires" o afiliats a sindicats que "només són blocaires". No em referia necessàriament a parlar amb polítics. Disculpa si el meu to et va semblar excessivament agosarat; no cal dir que es tracta només d'una proposta, d'un donar idees.
Dit això, discrepo de l'última frase, almenys parcialment. Una vaga, per definició, busca fer soroll, fins i tot quan és una vaga de silenci. El silenci d'un blocaire que ha aconseguit un nivell important de lectors a mi sí que em sembla d'interès periodístic. I estic segur que a molta altra gent també. A mi sentir-te en una entrevista (de 10 minuts i a la quarta hora, si tu vols) amb el Bassas tampoc més tranyaria tant. O al programa del Clapés.
De nou, sort i que ens en sortim tots plegats.