Maiol Sanaüja |
dilluns, 19 de maig de 2008 | 00:40h
Bona nit amic,
Des del març-abril que estic si fa no fa igual. Ara bé, tot sigui dit però, jo estudio i tinc un munt de feina amb la universitat i sobretot respecte a la preparació detinguda de les pràctiques de Dret. No obstant això, vaig arribar a la conclusió que enlloc de fer bullir l'olla per fer-la bullir -per tant, escriure per escriure, s'entén-, optava per no aportar res més al debat ja que sóc del parer que hi ha els interlocutors oportuns, i òptims alhora, per generar debat i no fer-la estèril, com molt bé apuntaves. Al capdavall Xavi, sovint parlotejar per garlar té una conseqüència: la paranoia per la sobirania. No sé si estaràs amb mi, com també desconec el parer dels teus lectors, però he arribat a una conclusió: vull instruir-me i parlar des de la raó i no pas des del sentiment per activa i passiva. I és que amb arguments guanyarem, en lloc de mots elevats a la categoria de mite -com fan Carod i Puigcercós- quan encara no han estat ni reals.
En definitiva, respecto la teva decisió. És més, l'entenc i la puc compartir. Tanmateix, aquesta serà la via que empraré al juliol, quan marxi ben lluny, quan de debò trobaré amb l'estudi i el coneixement empíric l'aixopluc nacional que els nostres líders no es volen trencar la cara per construir-lo.
Des del març-abril que estic si fa no fa igual. Ara bé, tot sigui dit però, jo estudio i tinc un munt de feina amb la universitat i sobretot respecte a la preparació detinguda de les pràctiques de Dret. No obstant això, vaig arribar a la conclusió que enlloc de fer bullir l'olla per fer-la bullir -per tant, escriure per escriure, s'entén-, optava per no aportar res més al debat ja que sóc del parer que hi ha els interlocutors oportuns, i òptims alhora, per generar debat i no fer-la estèril, com molt bé apuntaves. Al capdavall Xavi, sovint parlotejar per garlar té una conseqüència: la paranoia per la sobirania. No sé si estaràs amb mi, com també desconec el parer dels teus lectors, però he arribat a una conclusió: vull instruir-me i parlar des de la raó i no pas des del sentiment per activa i passiva. I és que amb arguments guanyarem, en lloc de mots elevats a la categoria de mite -com fan Carod i Puigcercós- quan encara no han estat ni reals.
En definitiva, respecto la teva decisió. És més, l'entenc i la puc compartir. Tanmateix, aquesta serà la via que empraré al juliol, quan marxi ben lluny, quan de debò trobaré amb l'estudi i el coneixement empíric l'aixopluc nacional que els nostres líders no es volen trencar la cara per construir-lo.
Una abraçada i fins la propera :D!