i quan després de volar des de Frankfurt, de conduir des de Roma fins aquestpetit poble turístic entre Roma i Nàpols, i de sopar amb el meu col.lega Alemany, de menjar peix i un bon vi blanc de la regió, em trobo aquesta declaració de vaga. No ser que dir, Xavier. Jo també he passat per situacions a on voldria que es fes quelcom de més per la independència. Durant 20 anys he estat cada dia, des de la meva modèstia situació personal, dona, canalla, feina..etc, he defensat la independència com la millor opció. Inicialment m´he sentit tractat de terrorista, m´he sentit menyspreat d'innocent, desprès de ràdical, m'he sentit trait per els meus companys d'aventures i finalment desprès de tant i tants anys de lluita i patiment, he trobat l'opció que em permet sentir que per fi, anem en bon cami!.: Reagrupament.Cat
Potser Xavier, el que et passa, és que estàs adonant-t'he de que aquesta lluita no és guanya tenint només la raó. Cal enfrontar-te sense cap mania amb l'enemic amb totes les armes possibles que les circumstancies actuals ens ofereixen. Son moltes armes, una son els blocs, altres son les accions polítiques i cíviques i altres son les actituds de la nostra gent. La teva arma, sense les altres no és suficient.
Per això et demano que reconsideris la teva vaga i replanteja el teu discurs, sempre optimista i a vegades massa innocent, per un més realista i més madur. Una discurs a on si cal no et faci denunciar les febleses i l'utilització dels sentiments de mols independentistes per motius personalistes per part dels qui fa poc defensaves sense cap dubte. Potser cal que comencis a pensar que a casa nostra n'hi que eren independentistes i en compte de voler fer vaga com tu, han renunciat a lluitar-lo per un cotxe oficial i secretaria,
Molta de la política actual sembla més per mantenir l'estatus quo d'una aristocràcia política comandada per la mediocritat i la subordinació l'amo: Espacna, que per fer passos reals cap al benestar de Catalunya, es a dir la independència.
No paga la pena, que malgrat el teu discurs a vegades poc incisiu , però fidel al independentisme, que per culpa d'aquesta colla de botiflers i sicaris al sou de Madrid, deixen de sentir la teva veu.
No ser que dir, Xavier. Jo també he passat per situacions a on voldria que es fes quelcom de més per la independència. Durant 20 anys he estat cada dia, des de la meva modèstia situació personal, dona, canalla, feina..etc, he defensat la independència com la millor opció. Inicialment m´he sentit tractat de terrorista, m´he sentit menyspreat d'innocent, desprès de ràdical, m'he sentit trait per els meus companys d'aventures i finalment desprès de tant i tants anys de lluita i patiment, he trobat l'opció que em permet sentir que per fi, anem en bon cami!.: Reagrupament.Cat
Potser Xavier, el que et passa, és que estàs adonant-t'he de que aquesta lluita no és guanya tenint només la raó. Cal enfrontar-te sense cap mania amb l'enemic amb totes les armes possibles que les circumstancies actuals ens ofereixen. Son moltes armes, una son els blocs, altres son les accions polítiques i cíviques i altres son les actituds de la nostra gent.
La teva arma, sense les altres no és suficient.
Per això et demano que reconsideris la teva vaga i replanteja el teu discurs, sempre optimista i a vegades massa innocent, per un més realista i més madur. Una discurs a on si cal no et faci denunciar les febleses i l'utilització dels sentiments de mols independentistes per motius personalistes per part dels qui fa poc defensaves sense cap dubte. Potser cal que comencis a pensar que a casa nostra n'hi que eren independentistes i en compte de voler fer vaga com tu, han renunciat a lluitar-lo per un cotxe oficial i secretaria,
Molta de la política actual sembla més per mantenir l'estatus quo d'una aristocràcia política comandada per la mediocritat i la subordinació l'amo: Espacna, que per fer passos reals cap al benestar de Catalunya, es a dir la independència.
No paga la pena, que malgrat el teu discurs a vegades poc incisiu , però fidel al independentisme, que per culpa d'aquesta colla de botiflers i sicaris al sou de Madrid, deixen de sentir la teva veu.
No val la pena
Manel