Jack Monterey |
diumenge, 18 de maig de 2008 | 17:37h
Xavier,
Pel punt 1 em sembla que ja pots seure a esperar. Em sembla que Montilla té molt clar qui l'ha escollit, i el primer que mira un polític és això. Montilla va declarar una vegada que "el dret a l'autodeterminació és per als pobles que van ser colonitzats i aquest no és el cas de Catalunya" (premissa absolutament falsa; Montilla hauria de llegir Tom Nairn o Michael Hechter), i amb això vull dir que Montilla en aquest punt concret no es distingeix gaire del PP. Punt 2, per què no, potser després del pròxim congrés de CDC. Punt 3, en tot cas s'establirà el full de ruta per fer una consulta, però no crec directament "per la recuperació de la sobirania" (crec que això només es faria en cas que es percebés una majoria molt més clara a favor de l'Estat propi [ja sé que em diràs que ja és prou clara segons el BOP, i tens raó], però mentre ens deixin votar sobre el tema no em queixo, i ja sé que també defenses la via no estatutària com a opció). Punt 4, evidentment, dependria del punt 3.
La meva proposta, Xavier, és que aprofitis aquesta vaga per fer el màxim soroll possible: que concedeixis entrevistes (Vilaweb i Avui em semblen les primeres opcions lògiques, i a partir d'aquí tot el que caigui, començant per Catalunya Ràdio, RAC1...) i que posis tot l'èmfasi possible en la idea que ja has expressat: de manera regular durant les últimes enquestes del BOP ha aparegut una majoria absoluta de catalans que CLARAMENT volen superar el marc estatutari actual, que volen un Estat propi, i des del punt de vista democràtic és un escàndol que d'això no se'n faci cap cas des de les institucions que diuen representar el poble de Catalunya.
Aquesta seria la idea principal, i la que crec que no has de perdre mai de vista en les teves argumentacions.
I, per què no, reuneix-te amb "agents socials", fent servir arguments de sentit comú. Sindicats... i per què no reunir-se amb gent d'ICV? ICV és un partit que en esperit està a favor de la màxima radicalitat democràtica; cal fer-los veure BEN CLARAMENT aquesta incoherència, aquesta disparitat entre "estat d'opinió dels catalans" i "marc institucional dels catalans". El que et demano, Xavier (i ja sé que ho faràs), és que no diguis "joeljoanades", que defensis els teus arguments des de la lògica més contundent possible, des del 2 + 2 fan 4, però sense que ningú pugui titllar el que fas d' "iniciativa de radical sense cap possibilitat", etc. És a dir, esperit López Tena més que esperit López Bofill, no sé si m'explico. Serietat i rigor, vaja. La forma és molt sovint més visible que el fons. Radicalitat en en fons però moderació en les formes és una màxina que sempre m'ha agradat, i em sembla molt encertada.
Xavier,
Pel punt 1 em sembla que ja pots seure a esperar. Em sembla que Montilla té molt clar qui l'ha escollit, i el primer que mira un polític és això. Montilla va declarar una vegada que "el dret a l'autodeterminació és per als pobles que van ser colonitzats i aquest no és el cas de Catalunya" (premissa absolutament falsa; Montilla hauria de llegir Tom Nairn o Michael Hechter), i amb això vull dir que Montilla en aquest punt concret no es distingeix gaire del PP.
Punt 2, per què no, potser després del pròxim congrés de CDC.
Punt 3, en tot cas s'establirà el full de ruta per fer una consulta, però no crec directament "per la recuperació de la sobirania" (crec que això només es faria en cas que es percebés una majoria molt més clara a favor de l'Estat propi [ja sé que em diràs que ja és prou clara segons el BOP, i tens raó], però mentre ens deixin votar sobre el tema no em queixo, i ja sé que també defenses la via no estatutària com a opció).
Punt 4, evidentment, dependria del punt 3.
La meva proposta, Xavier, és que aprofitis aquesta vaga per fer el màxim soroll possible: que concedeixis entrevistes (Vilaweb i Avui em semblen les primeres opcions lògiques, i a partir d'aquí tot el que caigui, començant per Catalunya Ràdio, RAC1...) i que posis tot l'èmfasi possible en la idea que ja has expressat: de manera regular durant les últimes enquestes del BOP ha aparegut una majoria absoluta de catalans que CLARAMENT volen superar el marc estatutari actual, que volen un Estat propi, i des del punt de vista democràtic és un escàndol que d'això no se'n faci cap cas des de les institucions que diuen representar el poble de Catalunya.
Aquesta seria la idea principal, i la que crec que no has de perdre mai de vista en les teves argumentacions.
I, per què no, reuneix-te amb "agents socials", fent servir arguments de sentit comú. Sindicats... i per què no reunir-se amb gent d'ICV? ICV és un partit que en esperit està a favor de la màxima radicalitat democràtica; cal fer-los veure BEN CLARAMENT aquesta incoherència, aquesta disparitat entre "estat d'opinió dels catalans" i "marc institucional dels catalans". El que et demano, Xavier (i ja sé que ho faràs), és que no diguis "joeljoanades", que defensis els teus arguments des de la lògica més contundent possible, des del 2 + 2 fan 4, però sense que ningú pugui titllar el que fas d' "iniciativa de radical sense cap possibilitat", etc. És a dir, esperit López Tena més que esperit López Bofill, no sé si m'explico. Serietat i rigor, vaja. La forma és molt sovint més visible que el fons. Radicalitat en en fons però moderació en les formes és una màxina que sempre m'ha agradat, i em sembla molt encertada.
Sort, company. Seguiré les teves evolucions.