No tan sols els PPeros fan la feina, com bé es diu, molts altres de l'esquerra possen les vies per on passa el tren cap a la xenofòbia anticatalana.
Jo, personalment, trobo molt a faltar gent que, segons dius, es queixa ara que a la seva terra els hi espatllen el cotxe i els hi diuen coses. Aquesta gent no ha obert la boca en sentir-nos moltes coses, no ha dit res en sortir el boicot, no ha parlat davant les mentides dels Acebes-Zaplana-Jimenezlosantos-Rajoy-etc.. Tampoc he sentit res dels opositors al PPeros al govern que tan varen cridar amb la guerra d'Irak i en altres actuacions.
Tots aquests formen el sustrat, tant els dona que ens passi a nosaltres, això si, si els toquen el cotxes, els hi pinten les casetes al poble amb rètols o al anar de vacances han de sentir-se dir coses que no els agraden, aleshores si, s'indignen i posen el crit al cel.
La lectura en català no arrenca del tot, la gent de la meva edat no va rebre educació en català, no existía a l'escola, l'aprenies a casa i de mala manera. L'hàbit de la lectura es feia en castellà i aixi anem, ens anem acostumant molt poc a poc. I la joventut arrenca a llegir ara, crec que els propers deu-quinze anys serán la clau per poder tornar a re-llançar la literatura catalana. Jo, almenys, intento que els meus fills llegeixin en català tant com poden i la nena gran ho fa en tots dos llengües sense cap problema, el petit només té contes en català, nous o guardats de sa germana...
Gràcies per escriure, es un plaer llegir-te sovint.
Benvolgut Toni.
No tan sols els PPeros fan la feina, com bé es diu, molts altres de l'esquerra possen les vies per on passa el tren cap a la xenofòbia anticatalana.
Jo, personalment, trobo molt a faltar gent que, segons dius, es queixa ara que a la seva terra els hi espatllen el cotxe i els hi diuen coses. Aquesta gent no ha obert la boca en sentir-nos moltes coses, no ha dit res en sortir el boicot, no ha parlat davant les mentides dels Acebes-Zaplana-Jimenezlosantos-Rajoy-etc.. Tampoc he sentit res dels opositors al PPeros al govern que tan varen cridar amb la guerra d'Irak i en altres actuacions.
Tots aquests formen el sustrat, tant els dona que ens passi a nosaltres, això si, si els toquen el cotxes, els hi pinten les casetes al poble amb rètols o al anar de vacances han de sentir-se dir coses que no els agraden, aleshores si, s'indignen i posen el crit al cel.
La lectura en català no arrenca del tot, la gent de la meva edat no va rebre educació en català, no existía a l'escola, l'aprenies a casa i de mala manera. L'hàbit de la lectura es feia en castellà i aixi anem, ens anem acostumant molt poc a poc. I la joventut arrenca a llegir ara, crec que els propers deu-quinze anys serán la clau per poder tornar a re-llançar la literatura catalana. Jo, almenys, intento que els meus fills llegeixin en català tant com poden i la nena gran ho fa en tots dos llengües sense cap problema, el petit només té contes en català, nous o guardats de sa germana...
Gràcies per escriure, es un plaer llegir-te sovint.
Jaume.