Estic d'acord amb tu en tots el que oposes al meu post, excepte en un punt que és que el em va motivar a escriure'l. Jo estava convençut que quedava ben poca gent amb aquest pensament negatiu, com tu dius. I el motiu d'escriure això va ser la percepció que potser m'equivoco, que potser hi ha més gent que pensa encara d'aquesta manera, i que creixen en nombre o, almneys, es manifesten amb més desvergonyiment.
Tampoc no estic gens tranquil de la manera com moltes persones, catalans de tota mena si és que podem establir menes de catalans, estem encaixant la nova immigració. Plataforma per Catalunya de l'Anglada n'és un senyal. I també et diré que els catalans "de socarrel" els fills de la immigració dels 60-70 i els nuvinguts compartim tots els mateixos defectes i cometem errades similars. I els que ara són nouvinguts o els seus fills, segurament en unes dècades es comportaran de mala manera amb la gent que vingui darrera seu. No pretenc dir que ningú sigui millor o pitjor que ningú altre. La misèria humana no és patrimoni dels catalans que descric en l'article.
Així que res d'autoflegelació. Els catalans tenim, ni més ni meys, la quantitat d'estupidesa i prejudicis que ens pertoca com a humans. És a dir, una gran quantitat. També de les millors virtuts de la mateixa humanitat. Mai no he sentit ni una mica d'autoodi ni cap recel a l'hora d'afirmar el nostre dret a ser lliures nacionalment. Ben al contrari, normalment exigeixo més i sóc especialment crític justament amb la manera com es porten a terme les causes de les que em sento més proper. Els adversaris polítics de Catalunya com a nació no són el meu problema, són com són, i cal asumir-ho, i de res serveix denunciar les obvietats una i una altra vegada. La nostra llibertat només pot venir del nostre esforç i de la qualitat dels nostres plantejaments polítics, nacionals i socials.
El motiu d'aquest escrit s'orienta a reafirmar que Catalunya només pot reeixir en un procés d'alliberament nacional si aquest va acampanyat d'una ferma exigència ètica com a base i raó, de la capacitat de sumar voluntats, d'adaptar-se a la realitat i de proposar un model social avançat, tolerant, obert. I ho necessitem especialment perquè som on som. I per això m'amoïna si veig que ens podem equivocar.
Tampoc no estic gens tranquil de la manera com moltes persones, catalans de tota mena si és que podem establir menes de catalans, estem encaixant la nova immigració. Plataforma per Catalunya de l'Anglada n'és un senyal. I també et diré que els catalans "de socarrel" els fills de la immigració dels 60-70 i els nuvinguts compartim tots els mateixos defectes i cometem errades similars. I els que ara són nouvinguts o els seus fills, segurament en unes dècades es comportaran de mala manera amb la gent que vingui darrera seu. No pretenc dir que ningú sigui millor o pitjor que ningú altre. La misèria humana no és patrimoni dels catalans que descric en l'article.
Així que res d'autoflegelació. Els catalans tenim, ni més ni meys, la quantitat d'estupidesa i prejudicis que ens pertoca com a humans. És a dir, una gran quantitat. També de les millors virtuts de la mateixa humanitat. Mai no he sentit ni una mica d'autoodi ni cap recel a l'hora d'afirmar el nostre dret a ser lliures nacionalment. Ben al contrari, normalment exigeixo més i sóc especialment crític justament amb la manera com es porten a terme les causes de les que em sento més proper. Els adversaris polítics de Catalunya com a nació no són el meu problema, són com són, i cal asumir-ho, i de res serveix denunciar les obvietats una i una altra vegada. La nostra llibertat només pot venir del nostre esforç i de la qualitat dels nostres plantejaments polítics, nacionals i socials.
El motiu d'aquest escrit s'orienta a reafirmar que Catalunya només pot reeixir en un procés d'alliberament nacional si aquest va acampanyat d'una ferma exigència ètica com a base i raó, de la capacitat de sumar voluntats, d'adaptar-se a la realitat i de proposar un model social avançat, tolerant, obert. I ho necessitem especialment perquè som on som. I per això m'amoïna si veig que ens podem equivocar.