a) Respecte que el pacte del tripartit es bó o no:
Crec que el primer pacte amb Maragall, es podría dónar per bó en el sentit d'impedir que el PSC-PSOE es blindés cap a un total nacionalisme espanyolista, com a passat a Euskadi. Era per donar l'oportunitat de que el PSC demostrés si realment esta treballant per Catalunya o per el PSOE. I també de poder definir un nou ambiciós Estatut amb el màxim consens possible.
Però una vegada s'ha demostrat que com tu diu, l'Estatut ha estat una presa de pel per part del PSC-PSOE i com a regal extra, CiU també la caga amb el pacte amb ZP. A les hores perquè es torna a repetir el pacte del tripartit, fins i tot quan la ciutadania majoritàriament estava en contra de l'actuació del PSC-PSO i del seu candidat en Montilla que havia esta el responsable dels recursos contra l'Estatut?. Aquest segon pacte, no ha estat en absolut beneficiós per ERCi encara menys per al país si tenim en compte els nuls avanços sobiranistes, que es l'únic que pot ser beneficiós realment per Catalunya.
Un dels problemes que crec que els dirigents d'ERC no han valorat prou, és que si no tens clar que la maquinaria mediàtica del PSC-PSOE junt amb els poders fàctics de suport que tenen, faran tot el possible per dissimular que el PSC és un partit sucursalista, a les hores tot el que volies demostrar que el PSC mai defendrà els interessos dels catalans, malgrat que tens raó, no serà prou visualitzar als ciutadans.
Però si a més a més , els hi dónes tota la maquinaria mediàtica de la Generalitat (TV3 i CatRadio), dels principals Ajuntaments i Diputacions, com ho pot fer ERC per demostrar que el PSCno defensa realment a Catalunya sinó al PSOE?
I encara més, ERC pel fet d'estar lligada de mans per al pacte de govern, ERC no ha pogut o volgut aixecar la veu i protestar contra el PSC per totes les accions contra els interessos dels catalans.
Qui ho ha de fer?, CiU?, que està tant obsesionada en tornar a la Generalitat que s'ho oblida de fer oposició i és deixa enrredar amb els cants de sirena del PSOE?
Al final tenim que malgrat inicialment el primer pacte podia ser bó, ara després potser perquè no s´ha sabut gestionar-lo ni tampoc s´ha sabut preveure les conseqüencies, tenim que en aquesta darrera votació, que malgrat que en els darrers dos anys han estat els pitjors anys amb més problemes a Catalunya, i problemes que realment afecten al ciutadà, aquests els ha tornat a votar massivament, com mai ho havien fet!.
Els resultats canten, el tripartit, sobretot el segon ha estat un desastre per al independéntisme polític. A mi el catalanismes regionalista o l'espanyolisme d'esquerra o el federalisme català però sense correspondència espanyola, s'em en fot!
b) Però encara hi ha una cosa més important a remarcar sobre la teva anàlisi:
Quan dius "Pel que fa al "desastre" electoral d'ERC, jo crec que s'exagera."..."ara en té 3, de manera que el balanç, mirat amb perspectiva, no és tan dolent".
Demostrés que tens assimilat que mai ERC podrà ser un partit majoritari com ho va ser en la República, demostres una mentalitat de perdedor i així mai podrem pensar que ERC pot obtenir els mateixos diputats que ha obtingut CiU i si seguim així segut que trobaràs bó que en les properes eleccions al parlament ERC baixi dels 21 al 10 o 11, ja que aquest seran més que els que teníem el 2000!.
Així mai podrem guanyar el que és més importat per al país: La indepedència.
ERC ha de tenir voluntat de guanyar per aconseguir la independència de Catalunya i no podem anar a fer política sense l'ambició per guanyar-la, per això ja tenim a CiU o el PSC.
Per cert recomano l'article de Sergi Pascual en el seu bloc com a contraposició als arguments que Xavier Mir i tu heu exposat en aquest article. Tres punts per demostrar una fal·làcia
Crec que el primer pacte amb Maragall, es podría dónar per bó en el sentit d'impedir que el PSC-PSOE es blindés cap a un total nacionalisme espanyolista, com a passat a Euskadi. Era per donar l'oportunitat de que el PSC demostrés si realment esta treballant per Catalunya o per el PSOE. I també de poder definir un nou ambiciós Estatut amb el màxim consens possible.
Però una vegada s'ha demostrat que com tu diu, l'Estatut ha estat una presa de pel per part del PSC-PSOE i com a regal extra, CiU també la caga amb el pacte amb ZP. A les hores perquè es torna a repetir el pacte del tripartit, fins i tot quan la ciutadania majoritàriament estava en contra de l'actuació del PSC-PSO i del seu candidat en Montilla que havia esta el responsable dels recursos contra l'Estatut?. Aquest segon pacte, no ha estat en absolut beneficiós per ERCi encara menys per al país si tenim en compte els nuls avanços sobiranistes, que es l'únic que pot ser beneficiós realment per Catalunya.
Un dels problemes que crec que els dirigents d'ERC no han valorat prou, és que si no tens clar que la maquinaria mediàtica del PSC-PSOE junt amb els poders fàctics de suport que tenen, faran tot el possible per dissimular que el PSC és un partit sucursalista, a les hores tot el que volies demostrar que el PSC mai defendrà els interessos dels catalans, malgrat que tens raó, no serà prou visualitzar als ciutadans.
Però si a més a més , els hi dónes tota la maquinaria mediàtica de la Generalitat (TV3 i CatRadio), dels principals Ajuntaments i Diputacions, com ho pot fer ERC per demostrar que el PSCno defensa realment a Catalunya sinó al PSOE?
I encara més, ERC pel fet d'estar lligada de mans per al pacte de govern, ERC no ha pogut o volgut aixecar la veu i protestar contra el PSC per totes les accions contra els interessos dels catalans.
Qui ho ha de fer?, CiU?, que està tant obsesionada en tornar a la Generalitat que s'ho oblida de fer oposició i és deixa enrredar amb els cants de sirena del PSOE?
Al final tenim que malgrat inicialment el primer pacte podia ser bó, ara després potser perquè no s´ha sabut gestionar-lo ni tampoc s´ha sabut preveure les conseqüencies, tenim que en aquesta darrera votació, que malgrat que en els darrers dos anys han estat els pitjors anys amb més problemes a Catalunya, i problemes que realment afecten al ciutadà, aquests els ha tornat a votar massivament, com mai ho havien fet!.
Els resultats canten, el tripartit, sobretot el segon ha estat un desastre per al independéntisme polític. A mi el catalanismes regionalista o l'espanyolisme d'esquerra o el federalisme català però sense correspondència espanyola, s'em en fot!
b) Però encara hi ha una cosa més important a remarcar sobre la teva anàlisi:
Quan dius "Pel que fa al "desastre" electoral d'ERC, jo crec que s'exagera."..."ara en té 3, de manera que el balanç, mirat amb perspectiva, no és tan dolent".
Demostrés que tens assimilat que mai ERC podrà ser un partit majoritari com ho va ser en la República, demostres una mentalitat de perdedor i així mai podrem pensar que ERC pot obtenir els mateixos diputats que ha obtingut CiU i si seguim així segut que trobaràs bó que en les properes eleccions al parlament ERC baixi dels 21 al 10 o 11, ja que aquest seran més que els que teníem el 2000!.
Així mai podrem guanyar el que és més importat per al país: La indepedència.
ERC ha de tenir voluntat de guanyar per aconseguir la independència de Catalunya i no podem anar a fer política sense l'ambició per guanyar-la, per això ja tenim a CiU o el PSC.
Per cert recomano l'article de Sergi Pascual en el seu bloc com a contraposició als arguments que Xavier Mir i tu heu exposat en aquest article.
Tres punts per demostrar una fal·làcia
També recomano l'article de Daniel Solano
Més tard o més aviat, Carretero
Manel des de Karlsruhe
Militant des de el 1991