Tomeu, coincideixo plenament amb tu. Cal sumar sensibilitats, no alçar barricades. Segons quines posicions frontistes només se sustenten a partir de no voler acceptar la realitat del país, amb la qual cosa es perd l'oportunitat d'influir-hi.
Això de tancar-se en ghettos de correligionaris a llepar-se les ferides amb autocomplaença (per no fer servir la cèlebre i malsonant frase de Harvey Kietel a Pulp Ficction), a renegar contra Espanya en agradable companyonia i amb la plena satisfacció del que se sent en estat de puresa, no m'ha convençut mai.
L'altre dia, vaig agafar el tren, com sovint faig. Rodalies. Un quart d'hora de retard, aquella setmana, cada dia, sistemàticament. Davant meu, un home que després vaig saber que era nascut a Extremadura, i calculo, pel que vam parlar, que duria aterrar per Catalunya ja en ple ús de raó. El seu nivell de consciència respecte al robatori constant d'Espanya era tan elevat que emprava paraules molt més gruixudes de les que jo m'hauria atrevit per qualificar l'espoli fiscal. Es considerava català i espanyol, però cada vegada més català, perquè ja li tocaven massa la pera a base de fer-lo treballar més i rebre menys. Losantos el feia vomitar i el PP li sembalven una colla de mentiders, en especial per la seva catalanofòbia. Ell em parlava en castellà, i jo en català.
Tomeu, coincideixo plenament amb tu. Cal sumar sensibilitats, no alçar barricades. Segons quines posicions frontistes només se sustenten a partir de no voler acceptar la realitat del país, amb la qual cosa es perd l'oportunitat d'influir-hi.
Això de tancar-se en ghettos de correligionaris a llepar-se les ferides amb autocomplaença (per no fer servir la cèlebre i malsonant frase de Harvey Kietel a Pulp Ficction), a renegar contra Espanya en agradable companyonia i amb la plena satisfacció del que se sent en estat de puresa, no m'ha convençut mai.
L'altre dia, vaig agafar el tren, com sovint faig. Rodalies. Un quart d'hora de retard, aquella setmana, cada dia, sistemàticament. Davant meu, un home que després vaig saber que era nascut a Extremadura, i calculo, pel que vam parlar, que duria aterrar per Catalunya ja en ple ús de raó. El seu nivell de consciència respecte al robatori constant d'Espanya era tan elevat que emprava paraules molt més gruixudes de les que jo m'hauria atrevit per qualificar l'espoli fiscal. Es considerava català i espanyol, però cada vegada més català, perquè ja li tocaven massa la pera a base de fer-lo treballar més i rebre menys. Losantos el feia vomitar i el PP li sembalven una colla de mentiders, en especial per la seva catalanofòbia. Ell em parlava en castellà, i jo en català.
Per aquí hem d'anar.