No podria ser que faltessin elements en aquesta anàlisi? Trobo que Zapatero ha sabut captar un sector sociològic que ultrapassa el debat territorial pur. Parlar sempre (sempre!) de territoris i essències es fa pesat i a més, després dels anys, no ha resolt res. 23 anys de governs "nacionalistes" han solucionat res, a Catalunya? Potser la gent es cansa de discursos reiteratius i busca un pensament més obert, sobretot si s'acompanya de llibertats i drets. Potser els nacionalistes heu badat, o heu estat massa pendents de coses i tòpics que es mostren estèrils. Jo m'alegro profundament del resultat d'aquestes eleccions. Em sento còmode en un estat que opta per unes idees com les de Zapatero: més enllà d'una qüestió de partits, hem dibuixat una majoria sociològica que diu quina mena de marc social vol. Els resultats a Catalunya (i a Euskadi, per cert), insinuen que el nacionalisme està massa escorat a plantejaments conservadors que a poc a poc anem superant. Goso intuir que ara, el març del 2008, l'estat espanyol ha acabat la transició. Estic content i satisfet. He votat el PSC no tan sols per frenar la dreta (motiu que ja seria prou vàlid, d'altra banda, i que no entenc perquè es considera motiu de segona categoria) sinó perquè no farem res sense el marc d'una Espanya oberta i progressista i valenta. Les ofertes del nacionalisme distaven molt de tot això: de Duran no cal ni comentar-ho (les seves idees socials cauen en el conservadorisme profun i catòlic), i ERC sembla incapaç d'articular cap idea potent i engrescadora en cap camp. Suposo que és en aquesta clau que cal veure les coses: CiU té onze diputats, i confirma per tant la seva lenta caiguda, segura i imparable. La bombolla "sobiranista" es desinfla tot d'una quan algú és capaç d'aglutinar la gent sota una bandera que no té colors de patriotisme sinó de progressos palpables. Estic content i espero molt de Zapatero (i dic Zapatero més que PSOE).
Jo m'alegro profundament del resultat d'aquestes eleccions. Em sento còmode en un estat que opta per unes idees com les de Zapatero: més enllà d'una qüestió de partits, hem dibuixat una majoria sociològica que diu quina mena de marc social vol.
Els resultats a Catalunya (i a Euskadi, per cert), insinuen que el nacionalisme està massa escorat a plantejaments conservadors que a poc a poc anem superant. Goso intuir que ara, el març del 2008, l'estat espanyol ha acabat la transició.
Estic content i satisfet. He votat el PSC no tan sols per frenar la dreta (motiu que ja seria prou vàlid, d'altra banda, i que no entenc perquè es considera motiu de segona categoria) sinó perquè no farem res sense el marc d'una Espanya oberta i progressista i valenta.
Les ofertes del nacionalisme distaven molt de tot això: de Duran no cal ni comentar-ho (les seves idees socials cauen en el conservadorisme profun i catòlic), i ERC sembla incapaç d'articular cap idea potent i engrescadora en cap camp.
Suposo que és en aquesta clau que cal veure les coses: CiU té onze diputats, i confirma per tant la seva lenta caiguda, segura i imparable.
La bombolla "sobiranista" es desinfla tot d'una quan algú és capaç d'aglutinar la gent sota una bandera que no té colors de patriotisme sinó de progressos palpables.
Estic content i espero molt de Zapatero (i dic Zapatero més que PSOE).