Maite García Fochs |
dilluns, 10 de març de 2008 | 20:22h
I no heu pensat, benvolguts, que potser hi ha la gent vol que la treguin de la guerra d'Irak, que els avis tinguin assitència, que els immigrants no siguin tractats com a malfactors ni condemnats a passar gana (Déu n'hi do, del cartell electoral de CIU, en aquest sentit!), que els col·legis públics tinguin les mateixes hores d'escolarització que els concertats, que hi hagi llei d'igualtat de gènere, que hi hagi divorci exprés que sens dubte ha salvat vides, que les persones homosexuals tinguin els mateixos drets cívics que les heterosexuals... i fins i tot, s'hi pot ser,que els pisos buits es lloguin (proposició que va ser aturada pel senyor Duran)? I que aquestes coses no són espanyoles (ja voldrien ells tenir-ne l'exculsiva!), sinó sencillament humanes, i ningú les va fer durant els 24 anys anteriors? Jo, francament, consideraria aquesta hipòtesi. I, per descomptat no em creuria en posessió de l'únic model de Catalunya, que ara resulta que, a més de no ser l'únic, no és tampoc el majoritari, ni, com he dit, el més humà. En qualsevol cas, "Vox populi, vox Dei". O no? Som o no som demòcrates? S'equivoca tothom menys vosaltres? Home!
En qualsevol cas, "Vox populi, vox Dei". O no? Som o no som demòcrates? S'equivoca tothom menys vosaltres? Home!