Gracies pel consell però...
Jordi Carbonell |
dilluns, 3 de març de 2008 | 19:25h
Cert la família es el primer, i per sort estrenyent-nos el cinturò com fins ara, poden viure bé. Per tant com ja em comentat alguna vegada envers aquest assumpte, no penso renunciar-hi, ja que si ara es una all, demà serà una ceba. A més si d'aquí a un mes el tema no s'ha resolt penso treure-li la pols al calaix dels projectes, hi tirar endavant un que fa cinc anys que hi treballo, i que tots els estudis de mercat fets fins ara em diuen que vaig per el bon camí, l'únic que en frena es l'alt nivell de recurs humà d'investigació necessari per que el projecte tingui èxit... A veure si ara es el moment...No ho se tot es molt complicat, però el que tinc clar es que estic cansat de ser jo el que sempre calla i cedeix, i ja n'estic fart.
