Jo estic segur que ara per ara, si volgués tornar a Catalunya ho tindria força més difícil que si no tingues el bloc, ningú m'ho ha comunicat, però fins i tot abans de anar a l'exili, a la meva feina ja tenia de cul els caps de la seu central (a Madrid) per el meu taranà catalanista, i fins i tot ho ser de veritat, que un dels meus col·laboradors (eufemisme per dir treballadors) que jo havia contractat que era nascut a Aragó però des de el 12 anys vivia a Catalunya, va fer servir la meva "dèria" de parlar sempre en català a tothom i de preguntar a vegades a ell quan es veure en cor de llançar-se a parlar al català amb els demés, per dir al meu cap, que era un intolerant perquè l'obligava a parlar el català. Gràcies a això, en el primer moment (el cap era nou) va aconseguir que em canviessin de lloc (va ser una sort al final aquest canvi de lloc), mentre ell agafava el meu lloc. Però al cap d'uns anys, pocs, cada porc té el seu sant martí i ell ho va fer tant malament que el va despatxar al cap d'un parell d'anys.
Es el preu de viure en un país oprimit i mesell.
En to cas, no oblidís que primer és la família i després la política. Si et torna a passar i d'aquí uns mesos encara no tens feina, potser val la pena fer un parèntesis al bloc, sense renunciar la teva identitat ni fraccionar cap pàtria, per esperar millors temps.
Es el preu de viure en un país oprimit i mesell.
En to cas, no oblidís que primer és la família i després la política. Si et torna a passar i d'aquí uns mesos encara no tens feina, potser val la pena fer un parèntesis al bloc, sense renunciar la teva identitat ni fraccionar cap pàtria, per esperar millors temps.
Que tinguis més sort !!
Ho dic sincerament
Manel des de l'exili