Jo utilitzo sempre (que puc) el carril bici. Tanmateix, ja he dit al bloc que som a una ciutat (un país) en que els ciutadans són força íncivics, qualsevulga que sigui la seva faceta (vianant, ciclista, conductor). En tot cas, fixa't bé que aquí estic criticant en la meva faceta de vianant. Si vull passar per aquest tros de vorera, ho he de fer per enmig d'un carril bici, podent trobar amb una bici que em passi per l'esquena a més de 20 km/h. Com a vianant no vull els carrils bici per la vorera, no vull que m'atropellin. A més, són dos nivells diferents, l'Ajuntament i els ciutadans. Si critico a l'Ajuntament no em pots acusar que no critiqui als ciutadans. Una cosa no treu l'altra.
Tanmateix, atès que l'actual xarxa de carrils bicis no és gaire útil com a mitjà de transport, és comprensible que els ciclistes acabin passant dels carrils bicis. Si al ficar-te a un carril bici saps que tindràs problemes que alentiran la teva marxa, passes d'ell i vas pel millor lloc. L'actual xarxa de carrils bicis fa pedagogia de l'incivisme. En un món més normal, amb gestors competents, tenir una xarxa de carrils bicis útils per anar en bicicleta com a mitjà de transport no hauria de ser una quimera (com sembla ser ara mateix).
És com si, com a vianant, et trobessis amb les voreres plenes d'obstacles i haguessis d'anar fent ziga-zagues contínuament. Si anant per la carretera vas recte i més ràpid, passaries per defecte de les voreres. És només una paral·lelisme.
Com a conductor et passaria el mateix. Al Marroc, on hi ha carrers sense pintar, sense semàfors ni senyals, o amb semàfors que no funcionen, no pots esperar que a l'únic carrer on hi ha senyals i semàfors els conductors els respectin. És el costum general el que s'imposa: conduir "amb força".
Xavi,
Jo utilitzo sempre (que puc) el carril bici. Tanmateix, ja he dit al bloc que som a una ciutat (un país) en que els ciutadans són força íncivics, qualsevulga que sigui la seva faceta (vianant, ciclista, conductor). En tot cas, fixa't bé que aquí estic criticant en la meva faceta de vianant. Si vull passar per aquest tros de vorera, ho he de fer per enmig d'un carril bici, podent trobar amb una bici que em passi per l'esquena a més de 20 km/h. Com a vianant no vull els carrils bici per la vorera, no vull que m'atropellin. A més, són dos nivells diferents, l'Ajuntament i els ciutadans. Si critico a l'Ajuntament no em pots acusar que no critiqui als ciutadans. Una cosa no treu l'altra.
Tanmateix, atès que l'actual xarxa de carrils bicis no és gaire útil com a mitjà de transport, és comprensible que els ciclistes acabin passant dels carrils bicis. Si al ficar-te a un carril bici saps que tindràs problemes que alentiran la teva marxa, passes d'ell i vas pel millor lloc. L'actual xarxa de carrils bicis fa pedagogia de l'incivisme. En un món més normal, amb gestors competents, tenir una xarxa de carrils bicis útils per anar en bicicleta com a mitjà de transport no hauria de ser una quimera (com sembla ser ara mateix).
És com si, com a vianant, et trobessis amb les voreres plenes d'obstacles i haguessis d'anar fent ziga-zagues contínuament. Si anant per la carretera vas recte i més ràpid, passaries per defecte de les voreres. És només una paral·lelisme.
Com a conductor et passaria el mateix. Al Marroc, on hi ha carrers sense pintar, sense semàfors ni senyals, o amb semàfors que no funcionen, no pots esperar que a l'únic carrer on hi ha senyals i semàfors els conductors els respectin. És el costum general el que s'imposa: conduir "amb força".