Jan Reinhart |
dissabte, 16 de febrer de 2008 | 23:06h
'I aleshores ho vaig entendre: no és que em tractés com a "espanyol" a mi, és que em tractava com a "llatí".'
De la meva perspectiva -- sóc anglesoparlant -- totes dels idiomes romàniques són dialectes, més o menys pròxims, del llatí. Fins ara he estudiat cinc: francès, portuguès, espanyol, català i l'italià. A causa de les semblances relatives en la gramàtica i vocabulari, he de utilitzar el to d'una llengua per a diferenciar-la de les altres al meu ment.
En portuguès, utilitzo la melodia brasileira -- passei uma verão no São Paulo. En castellà, imito els tons metàliques dels americans llatins. (A la meva orella d'imaginació està la veu del Ricky Ricardo. Per sempre.) En italià, canto amb els vocals purs d'òpera. I en català, faig la ressonància al derrera de la boca i parlo tant ràpid com pugui.
Funciona. Altres americans que parlen més que u idioma romàntica em diuen que fan el mateix.
De la meva perspectiva -- sóc anglesoparlant -- totes dels idiomes romàniques són dialectes, més o menys pròxims, del llatí. Fins ara he estudiat cinc: francès, portuguès, espanyol, català i l'italià. A causa de les semblances relatives en la gramàtica i vocabulari, he de utilitzar el to d'una llengua per a diferenciar-la de les altres al meu ment.
En portuguès, utilitzo la melodia brasileira -- passei uma verão no São Paulo. En castellà, imito els tons metàliques dels americans llatins. (A la meva orella d'imaginació està la veu del Ricky Ricardo. Per sempre.) En italià, canto amb els vocals purs d'òpera. I en català, faig la ressonància al derrera de la boca i parlo tant ràpid com pugui.
Funciona. Altres americans que parlen més que u idioma romàntica em diuen que fan el mateix.