Això de la
llengua i les escoles ens posa davant de les nostres mancances com a nació. En
vint-i-cinc anys els nostres governs han estat incapaços de dotar i crear
diguem-ne mitja dotzena d’escoles públiques catalanes modèliques a l’estranger,
allà on la demanda potencial és segura. Unes escoles trilingües o quatrillingües
que per la seva qualitat haurien de ser un referent capaç de competir amb els lycées français, deutsches schules i american schools. Escoles
que podrien becar estudiants estrangers capacitats per tal que esdevinguessin
autèntics ponts culturals amb Catalunya i atreure famílies interessades en una
docència excel·lent...
La veritable nació de soca-rel de molts que fan que dubten és España (escolteu
que pensa d’això d’una escola catalana a Madrid el Sr. Iceta), de forma que no
tenen cap més interès que mantenir el català en l’àmbit del regionalisme.
I el President
portant a deutsche schule llurs fills... Tot un model! ...a no seguir.
Això de la
llengua i les escoles ens posa davant de les nostres mancances com a nació. En
vint-i-cinc anys els nostres governs han estat incapaços de dotar i crear
diguem-ne mitja dotzena d’escoles públiques catalanes modèliques a l’estranger,
allà on la demanda potencial és segura. Unes escoles trilingües o quatrillingües
que per la seva qualitat haurien de ser un referent capaç de competir amb els lycées français, deutsches schules i american schools. Escoles
que podrien becar estudiants estrangers capacitats per tal que esdevinguessin
autèntics ponts culturals amb Catalunya i atreure famílies interessades en una
docència excel·lent...
La veritable nació de soca-rel de molts que fan que dubten és España (escolteu
que pensa d’això d’una escola catalana a Madrid el Sr. Iceta), de forma que no
tenen cap més interès que mantenir el català en l’àmbit del regionalisme.
I el President
portant a deutsche schule llurs fills... Tot un model! ...a no seguir.