Paco el Negre (des d'Alacant) |
dijous, 14 de febrer de 2008 | 13:09h
Aquesta expressió, la que dona títol al comentari, acostumava a fer-me-la el meu pare, davant d'un producte molt barat o d'una situació aparentment avantatjosa.
És per aquesta raó, que ens alarmem o ens posem en guàrdia, quan l'Esperança Aguirre anuncia la creació de l'escola Josep Tarradellas. Estem tan avesats que ells, els nostres enemics, ens menyspreen, ens insulten, ens tracten, en definitiva, amb aquella arrogància prepotent i perdonavides, que quan fan alguna proposta sensata i assenyada, com la creació de l'esmentada escola, ens agafen amb el peu canviat i ens rumiem que alguna cosa no encaixa al nostre trencaclosques. Tens raó en tot el que dius, ja que, evidentment, una escola catalana a Madrid hauria de ser tan usual com una d'alemanya a València, posem per cas. Tanmateix, ningú no dona duros a quatre pessetes, i pensar que el PP actua de bona fe en aquest assumpte és com crure en els Reis d'Orient. Jo, per la meua part, dubte que ens puga vindre res bo del PP. Els valencians en sabem molt bé com les gasten aquests individus, i si aquesta proposta és un parany o no el temps ho dirà, però jo la posaria en quarentena per si de cas. Ara bé, no aprofitar les almoines que ens puguen donar tampoc no seria assenyat. Si creen aquesta escola doncs endavant, però calculem les possibles conseqüències.
És per aquesta raó, que ens alarmem o ens posem en guàrdia, quan l'Esperança Aguirre anuncia la creació de l'escola Josep Tarradellas. Estem tan avesats que ells, els nostres enemics, ens menyspreen, ens insulten, ens tracten, en definitiva, amb aquella arrogància prepotent i perdonavides, que quan fan alguna proposta sensata i assenyada, com la creació de l'esmentada escola, ens agafen amb el peu canviat i ens rumiem que alguna cosa no encaixa al nostre trencaclosques. Tens raó en tot el que dius, ja que, evidentment, una escola catalana a Madrid hauria de ser tan usual com una d'alemanya a València, posem per cas. Tanmateix, ningú no dona duros a quatre pessetes, i pensar que el PP actua de bona fe en aquest assumpte és com crure en els Reis d'Orient. Jo, per la meua part, dubte que ens puga vindre res bo del PP. Els valencians en sabem molt bé com les gasten aquests individus, i si aquesta proposta és un parany o no el temps ho dirà, però jo la posaria en quarentena per si de cas. Ara bé, no aprofitar les almoines que ens puguen donar tampoc no seria assenyat. Si creen aquesta escola doncs endavant, però calculem les possibles conseqüències.