jaumeciurana |
dimecres, 25 de gener de 2006 | 11:21h
Em sembla que si llegeixes el post que comentes, veuràs que no justifico res. És més, intento situar aquest acord en el que és, un pas més. Un pas no definitiu ni de bon tros. I prou. Ara bé, lògicament no puc compartir l'acusació de traïció que fas a en Mas. Estic segur que compartiràs amb mi que en Macià no fou un traïdor quan acceptà l'Estatut del 1931 després d'haver proclamat la República Catalana, no ? Sé perfectament que la situació és diferent, però aleshores també hi hagué gent que cridava "Macià, traïdor". I en Macià, probablement íntimament insatisfet - diuen que digué que aquell fou el dia més trist de la seva vida - acceptà l'Estatut en els termes que el govern de la República li plantejava. Si la trobo, un dia d'aquest penjaré al bloc una carta de Macià a Azaña que tinc per casa.
Em sembla que si llegeixes el post que comentes, veuràs que no justifico res. És més, intento situar aquest acord en el que és, un pas més. Un pas no definitiu ni de bon tros. I prou. Ara bé, lògicament no puc compartir l'acusació de traïció que fas a en Mas. Estic segur que compartiràs amb mi que en Macià no fou un traïdor quan acceptà l'Estatut del 1931 després d'haver proclamat la República Catalana, no ? Sé perfectament que la situació és diferent, però aleshores també hi hagué gent que cridava "Macià, traïdor". I en Macià, probablement íntimament insatisfet - diuen que digué que aquell fou el dia més trist de la seva vida - acceptà l'Estatut en els termes que el govern de la República li plantejava. Si la trobo, un dia d'aquest penjaré al bloc una carta de Macià a Azaña que tinc per casa.
Jaume Ciurana i Llevadot