Saragüellet |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 21:50h
Jo crec que el vot per la independència de la Confederació Catalana s'ha de fer en el marc d'organitzacions de caràcter estrictament nacional u Confederal, només aquí el nostre vot tindria algun sentit. Altrament l'única cosa que fem és legitimar un règim que de demòcrata no en té res o encara no ha quedat prou clar? De la transició ençà no hi ha a l'Estat espanyol sinó una oligarquia de partits que fan del poder únic alternança en la possibilitat de negoci. A l'Estat espanyol no hi ha divisió de poders perquè el Poder Judicial està en mans dels partits i en depenen també de llurs pressupostos. Jo no vull per al meu país un règim ni tan sols semblant a l'espanyol perquè vull exercir la meua ciutadania, vull triar el meu president i també triar els polítics que més m'agraden. No vull que res d'això m'ho faça cap partit per molt que s'auto-qualifique. És hora de parlar clar i dir ben fort que a Espanya no hi ha llibertat possible perquè la transició franquista fou un frau, un voler aparentar allò que no és, essent més del mateix. Vull un sistema judicial que controle l'activitat política i vull una política que no siga font de cap negoci. Vull en definitiva controlar l'activitat dels polítics del meu país. Cap sistema o règim que no garanteixi aquests mínims hauria de tenir el suport de cap ciutadà decent i conscient.
També vull més coses, però, puc resumir-les en la vital capacitat de resposta, tot fulminant del càrrec a qui gose enganyar la ciutadania. Això és llibertat! El que tenim ara és un fer la mà, un mercadeig on el valor del vot a passat de valdre un duro de plata, als quatre-cents euros promesos pel primer candidat socialista i als no sé quants milions de llocs de treball que diu l'altre. Ja en tenim prou d'Espanya però, també en tenim prou de mentides.
També vull més coses, però, puc resumir-les en la vital capacitat de resposta, tot fulminant del càrrec a qui gose enganyar la ciutadania. Això és llibertat! El que tenim ara és un fer la mà, un mercadeig on el valor del vot a passat de valdre un duro de plata, als quatre-cents euros promesos pel primer candidat socialista i als no sé quants milions de llocs de treball que diu l'altre. Ja en tenim prou d'Espanya però, també en tenim prou de mentides.