lallistaderaimon |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 21:03h
PREÀMBUL
la llengua catalana, nascuda mil anys enrere, és un dels pilars de la nostra identitat, del
patrimoni i de la riquesa de Catalunya del Nord.
Les enquestes sociolingüístiques subratllen el fet que en al principi del segle XXI, en una
perspectiva de modernitat i de garantia de futur, els habitants queden interessats i fidels a la
llengua catalana.
Avui i pels anys que venen, la supervivència de la llengua catalana és un repte cultural ,
econòmic, polític i humà de prima importància.
D'antuvi, convé afirmar que:
la política de promoció de la llengua catalana no es fa pas en detriment de la
llengua francesa; el reconeixement oficial del català i el bilingüisme no perjudica l'existència ni
el caràcter oficial del francès. No amenaça la unitat nacional.
La política lingüística a favor del català es basa sobre la incitació i el suport i no pas
sobre la obligació: no s'obliga ningú a aprendre el català.
La llengua catalana és el patrimoni i el mitjà d'expressió de tota la població i no és
reservada als especialistes.
El reconeixement del català i la política lingüística a favor del bilingüisme es basen sobre els
principis universals de respecte, de diversitat i d'igualtat entre totes les llengües tal i com
figuren a:
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics: « l'universalisme s'ha de basar en una
concepció de la diversitat lingüística i cultural que superi alhora les tendències
homogeneïtzadores i les tendències a l'aïllament exclusivista ».
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics « Totes les comunitats lingüístiques tenen
el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la transmissió i la projecció
futures de la llengua. »
El Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: « el
dret de practicar una llengua regional o minoritària, en la vida privada o pública constitueix un
dret imprescindible. »
La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries: « la protecció de les llengües
regionals o minoritàries històriques d’Europa, algunes de les quals es troben en risc de
desaparició amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la
riquesa culturals d’Europa. »
De cara al rebuig del govern francès a fer ratificar i aplicar la Carta Europea de les
Llengües Regionals o Minoritàries, la llengua catalana es troba avui, sense cap marc jurídic que
permeti la seva preservació i el seu desenvolupament: les col·lectivitats territorials i l'Estat han
de protegir el patrimoni cultural que constitueix el català i de facilitar-ne l'estudi científic i l'ús.
El Consell General es felicita del suport dels Diputats espanyols -mitjançant l'aprovació
d'une moció- a la demanda recurent de ratificació de la carta per l'Estat Francès.
Pel conjunt de totes aquestes raons, el Consell General desitja comprometre's amb una carta
que defineixi els fonaments d'una política lingüística i de reconeixement de la llengua catalana.
la llengua catalana, nascuda mil anys enrere, és un dels pilars de la nostra identitat, del
patrimoni i de la riquesa de Catalunya del Nord.
Les enquestes sociolingüístiques subratllen el fet que en al principi del segle XXI, en una
perspectiva de modernitat i de garantia de futur, els habitants queden interessats i fidels a la
llengua catalana.
Avui i pels anys que venen, la supervivència de la llengua catalana és un repte cultural ,
econòmic, polític i humà de prima importància.
D'antuvi, convé afirmar que:
la política de promoció de la llengua catalana no es fa pas en detriment de la
llengua francesa; el reconeixement oficial del català i el bilingüisme no perjudica l'existència ni
el caràcter oficial del francès. No amenaça la unitat nacional.
La política lingüística a favor del català es basa sobre la incitació i el suport i no pas
sobre la obligació: no s'obliga ningú a aprendre el català.
La llengua catalana és el patrimoni i el mitjà d'expressió de tota la població i no és
reservada als especialistes.
El reconeixement del català i la política lingüística a favor del bilingüisme es basen sobre els
principis universals de respecte, de diversitat i d'igualtat entre totes les llengües tal i com
figuren a:
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics: « l'universalisme s'ha de basar en una
concepció de la diversitat lingüística i cultural que superi alhora les tendències
homogeneïtzadores i les tendències a l'aïllament exclusivista ».
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics « Totes les comunitats lingüístiques tenen
el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la transmissió i la projecció
futures de la llengua. »
El Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals: « el
dret de practicar una llengua regional o minoritària, en la vida privada o pública constitueix un
dret imprescindible. »
La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries: « la protecció de les llengües
regionals o minoritàries històriques d’Europa, algunes de les quals es troben en risc de
desaparició amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la
riquesa culturals d’Europa. »
De cara al rebuig del govern francès a fer ratificar i aplicar la Carta Europea de les
Llengües Regionals o Minoritàries, la llengua catalana es troba avui, sense cap marc jurídic que
permeti la seva preservació i el seu desenvolupament: les col·lectivitats territorials i l'Estat han
de protegir el patrimoni cultural que constitueix el català i de facilitar-ne l'estudi científic i l'ús.
El Consell General es felicita del suport dels Diputats espanyols -mitjançant l'aprovació
d'une moció- a la demanda recurent de ratificació de la carta per l'Estat Francès.
Pel conjunt de totes aquestes raons, el Consell General desitja comprometre's amb una carta
que defineixi els fonaments d'una política lingüística i de reconeixement de la llengua catalana.
Ho pots trobar a la carta. Salut!