M.Carme Carmona i Cornet |
dimarts, 24 de gener de 2006 | 13:09h
Benvolgut Jaume,
Les respostes de l'estat espanyol, continuades i permanents, a les qüestions diferenciades de la nostra Nació Catalana, són reiterades negatives al dret de tenir identitat pròpia i poder-la exercir. Respecte el finançament està ben vist que el deute pendent, fa anys, ha restat a l'oblit. Qui perd és el poble de Catalunya, ja que els polítics seguiran cobrant de la seva ciutadania, i aquesta continuarà en números vermells. L'ALTA POLÍTICA no sap del poble. On és el discurs del retorn dels diners deutors a Catalunya? On queda la sobirania del nostre Parlament? On queda el dèficit fiscal? On queden les promeses: "no es tocarà ni una coma de l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya", "defensarem tots junts el text aprovat al Parlament", "no acceptarem rebaixes"...? Avui, un cop més, des del desembre del 2003, ens trobem amb la indigne actitud d'uns partits en què la ciutadania hi va veure l'esperança de recuperar per a Catalunya els seus drets històrics, cobrar els diners robats pel Govern espanyol, i l'inexcusable autofinançament.Primer un 15%, després un 30%, ara un 50%. No cal un nou estatut per això, s'haguès aconseguit igual amb les negociacions establertes fins el desembre del 2003. Dues agències tributàries per enredar més a laciutadania i depenents de l'Estat espanyol. L'articulat sobre Nació ja el teniem. El preàmbul i article 5 és pura comèdia. No ens calen els discursos plens de contradiccions i les teatralitats per veure que la cadira, els sous i els vots per seguir al poder són els únics objectius dels partits. Sense les condicions vitals de sobrevivència i el reconeixement com a Nació, amb tot el què implica el concepte de Nació, no podrem recuperar la nostra dignitat. Molts hi creiem. Molts confiabem en el nivell assolit del nou text, aprovat en representació del poble català, malgrat les seves deficiències. Ara, l'acord pres, és una reforma de l'Estatut de Sau, no aquell que volia ser i servir per 25 anys més. A Catalunya li cal, ja, el redreçament dels errors polítics comesos.
Benvolgut Jaume,
Les respostes de l'estat espanyol, continuades i permanents, a les qüestions diferenciades de la nostra Nació Catalana, són reiterades negatives al dret de tenir identitat pròpia i poder-la exercir. Respecte el finançament està ben vist que el deute pendent, fa anys, ha restat a l'oblit. Qui perd és el poble de Catalunya, ja que els polítics seguiran cobrant de la seva ciutadania, i aquesta continuarà en números vermells. L'ALTA POLÍTICA no sap del poble. On és el discurs del retorn dels diners deutors a Catalunya? On queda la sobirania del nostre Parlament? On queda el dèficit fiscal? On queden les promeses: "no es tocarà ni una coma de l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya", "defensarem tots junts el text aprovat al Parlament", "no acceptarem rebaixes"...? Avui, un cop més, des del desembre del 2003, ens trobem amb la indigne actitud d'uns partits en què la ciutadania hi va veure l'esperança de recuperar per a Catalunya els seus drets històrics, cobrar els diners robats pel Govern espanyol, i l'inexcusable autofinançament. Primer un 15%, després un 30%, ara un 50%. No cal un nou estatut per això, s'haguès aconseguit igual amb les negociacions establertes fins el desembre del 2003. Dues agències tributàries per enredar més a la ciutadania i depenents de l'Estat espanyol. L'articulat sobre Nació ja el teniem. El preàmbul i article 5 és pura comèdia. No ens calen els discursos plens de contradiccions i les teatralitats per veure que la cadira, els sous i els vots per seguir al poder són els únics objectius dels partits. Sense les condicions vitals de sobrevivència i el reconeixement com a Nació, amb tot el què implica el concepte de Nació, no podrem recuperar la nostra dignitat. Molts hi creiem. Molts confiabem en el nivell assolit del nou text, aprovat en representació del poble català, malgrat les seves deficiències. Ara, l'acord pres, és una reforma de l'Estatut de Sau, no aquell que volia ser i servir per 25 anys més. A Catalunya li cal, ja, el redreçament dels errors polítics comesos.
M.Carme Carmona