La pubilla del Ter |
dimarts, 11 de desembre de 2007 | 15:08h
Vergonya és poc.
Per cert, humilment, la gran diferència entre el principat i el sud és el llast que encara porteu de la cort de la corona espanyola, que encara voten i que per gran dissort nostra són majoria. El nord no és el paradís, encara que per alguns el sud sigui l'infern...
I per lluitar contra la majoria ignorant només hi ha camí: l'educació i culturalització de les masses. I en l'educació dels joves tots hi estem pringats: tant els que callen quan senten autèntiques bogeries ni que sigui en el bar de sota casa (on segueixen fent-hi el cafè cada dia) com els que es queden a casa quan hi ha actes de reivindació. Tots hem de fer la nostra aportació (sigui gran o petita) encaminant els nostres actes quotidians cap a la presa de consciència de la situació. N'hi ha que fan gires per Europa (amb dos collons!), n'hi ha que escriuen quatre ratlles cada dia, n'hi ha que fan callar el pesat del bar, n'hi ha que treballem amb els joves dia a dia... N'hi ha de tots, com ha de ser, tothom cercant el seu camí. Però ningú amb els braços creuats. Abans que ens els tallin.
Salut i molta energia, que veure'ns alegres i combatius fins i tot ara segur que és el que els fa més mal! Junts els donarem pel cul!
Per cert, humilment, la gran diferència entre el principat i el sud és el llast que encara porteu de la cort de la corona espanyola, que encara voten i que per gran dissort nostra són majoria. El nord no és el paradís, encara que per alguns el sud sigui l'infern...
I per lluitar contra la majoria ignorant només hi ha camí: l'educació i culturalització de les masses. I en l'educació dels joves tots hi estem pringats: tant els que callen quan senten autèntiques bogeries ni que sigui en el bar de sota casa (on segueixen fent-hi el cafè cada dia) com els que es queden a casa quan hi ha actes de reivindació.
Tots hem de fer la nostra aportació (sigui gran o petita) encaminant els nostres actes quotidians cap a la presa de consciència de la situació.
N'hi ha que fan gires per Europa (amb dos collons!), n'hi ha que escriuen quatre ratlles cada dia, n'hi ha que fan callar el pesat del bar, n'hi ha que treballem amb els joves dia a dia... N'hi ha de tots, com ha de ser, tothom cercant el seu camí. Però ningú amb els braços creuats. Abans que ens els tallin.
Salut i molta energia, que veure'ns alegres i combatius fins i tot ara segur que és el que els fa més mal! Junts els donarem pel cul!