josepblesa |
diumenge, 9 de desembre de 2007 | 18:01h
GENT DEL ROT I GENT DEL PET.
Mirant-ho amb gran angular. Les eleccions són espaÑoles. El volum de votants és de 60% d'españols, a més de les quintacolumnes endins de les colònies, que són contrarestat pels vots "perduts" a EspaÑa. A les colònies, en especial, la nostra ens queden els altres 40%. Això (ens) provoca el miratge a deixar d'anar a votar. Però això és nihilisme entreguista, al meu parer. Falta de confiança en nosaltres mateixos. Per una altra banda, ens cal també, saber com funciona això d'EL PODER, llurs mecanismes, etc. Un bon cos de funcionariat preparat, professionals, tècnics, etc. En això els españols ens passen la mà per la cara i de lluny. Per això l'estratègia usada per l'actual direcció no em sembla mal dirigida. De fe t qui s'ha desgastat més ha estat el Psc-PSOE. I aquesta és la novetat de què en parlàvem fa una dècada. De retop, ens trobem pel curs natural dels esdeveniments la reflexió, a nivell nacional, que està fent Convergència. L'economia també ens ajuda. Saben que cal baixar fins a Alacant i Mallorca. Encara no saben com i quan. Ja s'ho rumiaran i n'hi posaran, d'adob.
Martí Domínguez i Barberà, franquista però cult....i liberal després, amic d'en Fuster, era un terratinent de la Ribera Baixa. Esdevingué director de Las Provincias, que en 1957, en la Riuada de València. Reclamant els drets d'ajuts que ens pertocava va acabar sent destituït directament de la cdapçalera del diari. Es va desafectar d'allò que en deien llavors Madrid, i que avui, saben com és diu la bitxa. Directament. A la vista de la incapacitat operativa de què gaudim els valencians en aquests termes, ens definí que estàvem dividits en dues menes: la gent del rot i la gent del pet. I aquesta anàlisi, trobe, és vàlida per a tots els territoris històrics. Per tant, menys rots d'impotència i més treball pacient i astut. I a la gent del pet: més saber llegir la realitat. Vilaweb no és "tota i l'única" realitat. N'és l'avantguarda, entre d'altres, però és sols una part social. Preparar escaientment la nostra burocràcia és dominar els embats que ens vénen al capdamunt, i complementari a internacionalitzar l'èxit de la posada en marxa d'un nou estat europeu.
PS: pot semblar-te idiota i anecdòtic, però quan allà pel 1992, una petita colleta de gent baixàrem ERC ací baix ens pensàvem que era una quimera inútil. Avui, moltes de les coses que diu, i argumenta, el PP de la Comoditat valenciana són preses de l'ideàrium d'Esquerra-PV. Fins i tot ens posen bombes, que tal com va, no és poca cosa. Borden, doncs cavalquem !
Mirant-ho amb gran angular. Les eleccions són espaÑoles. El volum de votants és de 60% d'españols, a més de les quintacolumnes endins de les colònies, que són contrarestat pels vots "perduts" a EspaÑa. A les colònies, en especial, la nostra ens queden els altres 40%. Això (ens) provoca el miratge a deixar d'anar a votar. Però això és nihilisme entreguista, al meu parer. Falta de confiança en nosaltres mateixos. Per una altra banda, ens cal també, saber com funciona això d'EL PODER, llurs mecanismes, etc. Un bon cos de funcionariat preparat, professionals, tècnics, etc. En això els españols ens passen la mà per la cara i de lluny. Per això l'estratègia usada per l'actual direcció no em sembla mal dirigida. De fe t qui s'ha desgastat més ha estat el Psc-PSOE. I aquesta és la novetat de què en parlàvem fa una dècada. De retop, ens trobem pel curs natural dels esdeveniments la reflexió, a nivell nacional, que està fent Convergència. L'economia també ens ajuda. Saben que cal baixar fins a Alacant i Mallorca. Encara no saben com i quan. Ja s'ho rumiaran i n'hi posaran, d'adob.
Martí Domínguez i Barberà, franquista però cult....i liberal després, amic d'en Fuster, era un terratinent de la Ribera Baixa. Esdevingué director de Las Provincias, que en 1957, en la Riuada de València. Reclamant els drets d'ajuts que ens pertocava va acabar sent destituït directament de la cdapçalera del diari. Es va desafectar d'allò que en deien llavors Madrid, i que avui, saben com és diu la bitxa. Directament. A la vista de la incapacitat operativa de què gaudim els valencians en aquests termes, ens definí que estàvem dividits en dues menes: la gent del rot i la gent del pet. I aquesta anàlisi, trobe, és vàlida per a tots els territoris històrics. Per tant, menys rots d'impotència i més treball pacient i astut. I a la gent del pet: més saber llegir la realitat. Vilaweb no és "tota i l'única" realitat. N'és l'avantguarda, entre d'altres, però és sols una part social. Preparar escaientment la nostra burocràcia és dominar els embats que ens vénen al capdamunt, i complementari a internacionalitzar l'èxit de la posada en marxa d'un nou estat europeu.
PS: pot semblar-te idiota i anecdòtic, però quan allà pel 1992, una petita colleta de gent baixàrem ERC ací baix ens pensàvem que era una quimera inútil. Avui, moltes de les coses que diu, i argumenta, el PP de la Comoditat valenciana són preses de l'ideàrium d'Esquerra-PV. Fins i tot ens posen bombes, que tal com va, no és poca cosa. Borden, doncs cavalquem !
Cordialment.