Llaudal |
divendres, 23 de novembre de 2007 | 19:52h
Això és un conservador. Ho dic sense voler ser despectiu sinó descriptiu. El conservador s'aferra al que hi ha i al que creu que és segur. Qualsevol tipus d'aposta per a una cosa nova, en aquest cas l'estat català, li fa regirar l'estómac. És una reacció natural. No n'esperem res més... a menys que de tant insistir pensi i vegi que la novetat ja està prou arrelada. "Què diuen les enquestes? Doncs d'aquí no ens movem." Sempre rellegint-les a la baixa, clar. Repeteixo, cal insistir-hi i convèncer-los de l'opció de futur. Però a qui de debò hem de portar a les nostres files és a la massa, no tan massa!, dels voltants de Barcelona i Tarragona. Són molta gent i la tenim abandonada. Aquí hem de fer feina. Aquesta bona gent, molta, espera actituds agosarades i valentes per apuntar-se al nostre bàndol. Espera les nostres accions decidides i contundents. Espera que la invitem a ser dels nostres, però la tenim abandonada. Què esperem?
Però a qui de debò hem de portar a les nostres files és a la massa, no tan massa!, dels voltants de Barcelona i Tarragona. Són molta gent i la tenim abandonada. Aquí hem de fer feina. Aquesta bona gent, molta, espera actituds agosarades i valentes per apuntar-se al nostre bàndol. Espera les nostres accions decidides i contundents. Espera que la invitem a ser dels nostres, però la tenim abandonada. Què esperem?