Ja tenim un altre divisió dins de la divisó que va dividir l'independentisme català. Carretero i la seva colla s'han dividit. El motiu?, tant se val ja que tots pateixen del mateix mal LA SÍNDROME D'EN MACIÀ .
Reagrupament va néixer per ser transversal, es a dir, tot independentista tenia cabuda. Tots?, tots el que se'n diu tots no. L'únic requisit per ser un bon transversal es que no tingués pretensions de comandament dins a Reagrupament, que per aixó ja hi eren ells, no fos cas que la dita catalana "hostes vingueren que de casa ens tragueren" fos una realitat. Un cop aclarit el tema de la transversalitat, calia triar com es repartirien les futures poltrones. Uns defensàvem el sistema de "tothom pot votar tothom", i els altres veien perillar - un altre cop!- la seva futura poltrona, preferien el sistema de "els meus només poden votar a m..., els meus", d'aquesta manera es garantirien que cap dels seus votes al pastor d'un altre ramat.
Com acabat tot plegat?, doncs com acaben les unions interessades, no per el bé de tots, sinó per els seus.
Qué pasarà a partir d'ara? ningú ho sap, les úniques veritats vertaderes, es que un altre cop l'independentisme ha rebut, i que l'única transversalitat es la de la unió dels partits independentistes i sobiranistes en una plataforma. La idea d'un partit transversal, a part de ser una fal·làcia, es una aberració lingüística
