Sóc molt escèptic amb les fórmules
polítiques de "front popular", tota aquesta volada de coloms que estan fent revolar pel País
Valencià -i ara amb més ànim puix que el PP ha perdut la majoria absoluta a
Galícia-, que diu que cal impulsar un pacte d'unitat electoral a l'esquerra del
PSOE. I a fi de què, aquesta unitat? A fi de posar el PSOE en el govern de la
Generalitat. Expressat grosserament podíem dir que la femella és la
Generalitat, el mascle el PSOE i el "frontet popular" els encaradors
(encarador: dit del que encara la verga del mascle perquè penetre la femella).
No n'hi ha prou amb la proposta simple
de l'enemic comú com a proposta política de futur. Si no hi ha un acord previ
de quines són les matèries que cal impulsar, quines lleis derogar, quin ha de ser el model
social, polític, territorial, mediambiental i etcètera, el més probable és que
el pacte puga acabar com el ball de Torrent:tots els partits de la unió a hòsties, i després de nou a governar el PP per un altre bon grapat d'anys. [continua...]
El problema és el PSOE. Que ni és
d'esquerres ni progressista. La dreta i l'esquerra es defineixen pel model
econòmic i social que propugnen i no solament pels matrimonis homosexuals. De fet, hi ha gent
del PP que n'és partidària i gent de PSOE que s'hi ha mostrat en desacord. On
ho hi ha desacord entre el PP i el PSOE és en el seu paper de lacais del poder
econòmic, industrial i financer. Tampoc no hi ha hagut gens de desacord en la
caguerada d'Estatut d'autonomia que s'han guisat i escudellat per a ells a
soles, i amb la clàusula de no convidar a ningú més. I si cal fer memòria sobre quin és model econòmic i social del PSOE,
direm que la precarització laboral la va iniciar Felipe González, i també la privatització
de l'ensenyament, entre d'altres moltes mesures situades a la dreta. Precisament és aquesta
ubicació del PSOE dins la dreta econòmica la que crea conflicte amb l'esquerra
minoritària que malda per donar-li suport. I aquesta tensió, aqueix estar renyint a cada
moment per parar els peus dretans al PSOE, és el que acaba provocant tard o
d'hora l'esclafit, i la derrota.
Aquesta
seria una reflexió, grosso modo,
sobre l'abast del pacte unitari en general, i les conseqüències si no
hi ha res més a compartir que l'enemic comú. Però si anem a les coses
que
m'interessen -dic que m'interessen,
per tant ara hi ha una intenció egoista-, val a dir que m'ha decebut
que EU
incloguera en les seues esmenes a l'Estatut PP-PSOE la continuïtat de
l'AVL.
És a dir, que encara que hi haguera govern "d'esquerres i progressista"
el 2007 l'AVL no seria dissolta. S'ha tornat a donar l'argument ingenu
-i també fal·laç- que l'AVL ha reconegut,
mitjançant circumloquis i acobràcies, la unitat de la llengua. L'AVL
pot dir
missa en llatí i en valencià si vol, de cara o d'esquena preconciliar,
però les
seues declaracions d'unitat són "bufes de pato", cosa inútil i
patètica. Perquè
allò que posa en perill la unitat del català -insitirem una vegada més-
és
l'existència d'un ens normatiu específic per al "valencià", diferenciat
i
diferenciador. No podem acabar amb el perill de la ràbia posant un boç
al gos, perquè mentre existirà el gos existirà la ràbia.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
