Ens alcem de bon matí i enfilem camí cap al Principat. Abans d'arribar a Barcelona, però, fem un parada "familiar" a Rubí, on compartim de primera mà les vivències de la dura posguerra de la iaia d'Antoni a Guadix, a Granada. Després del dinar i de la conversa, conduïm fins al barri de Les Corts on ens esperen una antigues amigues que ens serviran per orientar-nos pels carrerons de la gran ciutat.
A mesura que ens hi acostem, notem l'olor a pòlvora; xiquets vestits de dimonis espurnegen el cel mentre exploten els petards i, a dalt de l'escenari, els companys d'Odi fan la prova de so. Pareix que estem a València! A la plaça, ens esperen Pablo i Oriol, de la Plataforma d'Entitats Juvenils de Les Corts, que ha muntat tot aquest sarau, i la companya Irene, d'Izquierda Castellana, que finalment s'animarà i compartirà taula amb nosaltres.
Fem una cervesa ràpida i l'acte comença. Presentem el llibre com una metàfora de la història recent del nostre país i expliquem com, malgrat tots els entrebancs de la classe política i de molts valencians meninfots, la nostra llengua continua rebel amb ganes de ser cantada, escrita i ensenyada a les aules. Juanan, el cantant d'Odi que seu al nostre costat, ho confirma. Per la seua banda, l'Irene mostra el seu temor per l'espanyolisme creixent just un dia abans de que la selecció espanyola de futbol jugue la final de la Eurocopa i difon el missatge d'eixa Castella no enemiga i solidària amb les lluites dels altres pobles de l'Estat. Malgrat la vergonya que li fa parlar en públic a Barcelona, és ben contundent: "Espanya és un invent".
Així, tracem un mapa d'esperança de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i recordem que, sense els Països Catalans -sense el País Valencià o ses Illes- no hi hauria Joan Fuster, ni Ausiàs March, ni Ovidi Montllor, ni Raimon, ni Ramon Llull, ni Obrint Pas, ni tant sols (modestament) el nostre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.
Després de signar uns quants exemplars, ens unim a la cercavila que, al so de la gralla i dels timbals, recorre animadament els carrers del barri. Poc després, comença el concert amb motiu de la revetlla de Sant Pere. Ens hi quedem a escoltar les noves cançons d'Odi (del disc Esperança Rebel), tot i que també ens ofereixen algunes de les cançons de la seua primera maqueta. Finalment, després de la "festa ska" dels companys d'Odi i d'un bon soparot a la pizzeria Varadero, acabem la nit a les festes de Rubí, rient sense poder parar amb l'alcoià Xavi Castillo i el seu espectacle Con la Iglesia hemos topado. El còmic d'Alcoi ha deixat menuda la plaça Montserrat Roig mentre carrega amb gràcia contra els nostres impresentables governants. Rebentats, ens retirem a descansar: demà cal matinar per tornar a València. PD. Les presentacíons de 'Del Sud' no s'aturen. Dissabte, 12 de juliol, estarem en el festival de cloenda de la Gira 2008 d'Escola Valenciana a Benlloch.
